Comptències digitals del mestre

Com la societat en la que vivim està rodejada de tecnologia, tant els alumnes com els mestres han de tenir uns certs coneixements d'aquesta per tal d'arribar a tenir una competència digital, que s'anomena alfabetització digital.
Aquesta alfabetització permet el progrés d'ensenyament i d'aprenentatge a la Universitat i un cop acabada la carrera facilitarà l'ensenyament.
Actualment podem trobar alguns documents que marquen quines haurien de ser les competències de les TIC dels docents.

D'aquests en destacarem dos:
-El primer és de la UNESCO, i en aquest es descriuen tres nivells d'aprofundiment que haurien d'adquirir els docents pel que fa a l'ús de la tecnologia.

• Nocions bàsiques de tecnologia: els professors haurien de tenir unes nocions bàsiques en quant al funcionament del maquinari i programari, i també del navegador, un programa de comunicacions, un programa de presentació i aplicacions de gestió.
• Aprofundiment de coneixements: han de conèixer una sèrie d'aplicacions i instruments específics i per a poder d'utilitzar-los en diferents situacions basades en problemes i projectes. Han de ser capaços d'utilitzar xarxes de recursos per ajudar als estudiants a col·laborar, accedir a la informació i comunicar amb experts externs, per tal d'analitzar i resoldre problemes.
• Creació de coneixements: han de saber utilitzar aquestes tecnologies per fomentar les competències dels estudiants en matèria de creació de coneixements, així com el seu aprenentatge permanent i reflexiu. Els docents han de guiar als alumnes i als seus companys per tal de que aquests innovin i aprenguin enriquits per les TIC.

-L'altre és de la ISTE, en el qual es parla de les competències que haurien de tenir els docents i els estudiants.
Es basa en dos normes:

• Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Docents, segons aquestes els docents haurien de ser competents en:

Inspirar i facilitar l'aprenentatge i la creativitat dels estudiants

Planificar i dissenyar experiències d'aprenentatge i avaluació incorporant instruments contemporanis

Mostrar coneixements, habilitats i estratègies de treball innovadores i centrades en la societat digital

Promoure la ciutadania digital i la responsabilitat

Millorar la pròpia pràctica professional i la capacitat de lideratge

• Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants, que són:

Creativitat i innovació

Comunicació i col·laboració

Investigació i fluïdesa en l'ús de la informació

Pensament crític, resolució de problemes i presa de decisions

Ciutadania digital

Funcionament de la tecnologia i conceptes

Jugar sense joguines

Aquesta és una notícia de l'escola de la meva mare, que el passat dimecres 23 va sortir per tv3.
Tracta de la metodologia que utilitzen algunes mestres de l'escola bressol Valldaura, i és que juguen sense joguines.
Com expliquen en aquest vídeo, fan servir tot de materials reciclats que permeten als infants experimentar i passar-so igual de bé, a més enriqueix la seva creativitat. Ja que els permet desenvolupar-se modificant, creant i experimentant amb diferents materials.
Aquest joc sense joguines mostra com no cal comprar per a tenir alguna cosa innovadora, busquen com diu una mestra: "un joc senzill i natural".

Penso que és molt important el treball que fan en aquesta escola bressol perquè el fet de mostrar als infants que no només poden jugar amb joguines és necessari i més en una societat com en la que vivim.
Una altre cosa que cal destacar és que no ho fan de tant en tant sinó que és una filosofia que segueixen des de fa ja temps.

Últim dia de seminari

Avui a seminari hem fet una sessió diferent a les realitzades fins ara. Ens em ajuntat totes les classes i una professora de comunicació que a més explica contes, ens ha explicat un relacionat amb el Nadal.
Ha sigut una sessió molt intensa ja que la dona que explicava el conte ho ha fet molt motivada; ha ficat moltes veus i ha repetit algunes de les parts que ens han fet més gràcia. A més ens ha fet participar i això fa que la història sigui més amena.
Realment m'ha agradat la experiència perquè amb la nostra edat ja ningú ens explica contes amb les ganes que ho ha fet aquesta dona i es una pena.
Els contes són especials per a tothom, a qualsevol edat i moment de la nostra vida.

Escultura sonora

Durant aquestes últimes setmanes tant a classe de plàstica com a la de música hem estat fent per grups una escultura sonora.

El meu grup estava format part per la Beatriz González, la Núria Comajoan, l'Ariadna Soriano i jo, i vem decidir fer un arrastrador format per boles de diferents tamanys i colors units entre si per una beta de color vermell. Cada bola té un soroll, fins i tot hi han algunes que són silenci (per que no fan soroll).

Estan fetes de diferents materials, les més petites són ous kinders, les més grans globos forrats amb paper marxé, i les altres són recipients de xiclets, ampolles de suc, etc. Tots aquests objectes els varem forrar amb paper de seda i els vam omplir amb llavors, caniques, arròs, txapes de llauna, galets, etc.

Finalment varem titular la nostra escultura el meu univers colorista.

Realment ha sigut un treball molt interessant, que ens ha permès experimentar amb molts materials diferents. A més estem molt orgulloses del resultat, ja que ha quedat una escultura que visualment és molt maca ja que té molts colors i formes, i que té una sonoritat rica, ja que té molts tipus de sons diferents, ja que alguns són metàlics, d'altres més opacs, uns més forts, d'altres més fluixos, etc.

Jclic

El Jclic és un programa educatiu que permet crear activitats infantils i jugar a infants. Hi han algunes de relacionar objectes amb el seu nom, colors amb els noms, trencaclosques, mots encreuats, etc.
Per tal d'utilitzar el Jclic, s'ha de tenir el llenguatge Java (que es pot instal·lar perfectament). En aquest programa, hi han quatre aplicacions diferents:

• Jclic applet: que permet incrustar les activitats Jclic dins d'una altre pàgina web
• Jclic player: És un programa independent a aquest que un cop instal·lat permet realitzar activitats i jugar amb aquestes. Cal destacar que es pot destacar que no cal estar connectat a Internet per tal de realitzar les activitats.
• Jclic Author: a qual permet crear, editar i publicar els projectes d'una forma ràpida i fàcil.
• Jclic reports: és una aplicació que recull dades per tal de fer informes del resultat de les activitats que fan els alumnes.

ACTIVITAT REALITZADA A CLASSE

A classe un cop acabada aquesta explicació del Jclic, hem creat quatre activitats;utilitzant el Jclic Author: dos trencaclosques i dos jocs d'associacions.

Els passos a seguir són els següents:

1. Obrir el programa Jclic
2. Anem a mediateca
3. Cliquem a afegir activitat
4. Triem el tipus d'activitat (clicant prèviament la pestanya d'activitats a l'icona d'afegir una nova activitat) que es vol fer i el nom que li volem posar a aquesta.
5. Personalitzem l'activitat: triant els colors de fons, de les lletres, les grandàries d'aquestes o dels objectes, etc.
6. Un cop personalitzada l'activitat es va a "plafó" i escollim com volem estructurar l'activitat.
7. Arribats a aquest punt l'activitat ja està acabada, però per cal assegurar-se de que aquesta ha quedat bé, per a fer això es pot fer una prova
8. I per finalitzar el projecte el guardem i el pugem a una pàgina HTML.
   

I aquesta és l'activitat que hem realitzat l'Ariadna Soriano i jo: fruites

Debat

Aquest és l'esquema del debat que varem fer a classe de comunicació digital, oral i escrita. És perquè us feu una idea, ja que aquí falta bastanta cosa que varem aportar cada una un cop a classe.

El debat que varem fer tractava sobre la immigració a l'escola, del qual varem parlar d'aspectes com la indumentària, l'idioma, l'adaptació dels nens vinguts de fora, les tradicions catalanes i de fora, etc.

Debat

Va ser un debat força fluït, que havíem assetjat un parell de cops abans per tal de que surtis bé, i que va ser tota una experiència per a cada una de nosaltres, ja que mai havíem fet un debat d'aquest tipus, sinó que havíem fet debats improvisats en els quals hi participava tota la classe i no hi havia ningú observant ni prenent nota.

Bebetecas

Aquest dijous la Laura Figueras ens ha portat a classe una notícia en la qual es parla de la idea de fer bebetecas al Perú. El problema és que la notícia és del juny del 2008, i no és gaire actual...
Per tant no se sap que va passar al final.
Les bebetecas són espais on van les mares amb els seus fills bebès i els hi llegeixen i expliquen contes.
El fet que hagin proposat fer bebetecas al Perú no em sembla gaire correcte, ja que estem parlant d'un país subdesenvolupat i pobre, el qual podria destinar aquests diners en fer biblioteques i aleshores si que es podrien fer bebetecas, però dins d'aquestes, és a dir, com un espai més. Perquè penso que en comptes d'innovar han de cobrir les necessitats mínimes que tenen.
O fer noves escoles o millorar les que ja existeixen, perquè la bebeteca com a tal no crec que tingui tanta importància com per fer un edifici únicament destinat a això.

"Última sesió de seminari"

De fet, aquesta no ha sigut l'última classe de seminari, però es podria dir que a partir d'ara ja no farem més classes "normals", ja que les queden seran per revisar blocs i la següent per a fer entrevistes.

Doncs bé, en aquesta classe hem fet una mica de tot, ja que teníem coses retrasades. Primer de tot, hem explicat conte els que quedàvem, que eram la Leti, l'Arnau , l'Alexandra i jo.


La Leti ha sigut la primera, i ha explicat el conte de Hansel i Grettel, ajudada per un llibre amb dibuixos.

l'Alexandra ha explicat un que és deia la sorpresa de la Nandi i tractava d'una nena africana que portava de sorpresa a una amiga seva fruita, però com no sabia quina li agradava més en va portar molta. El problema va ser que pel camí els animals se li anaven menjant la fruita, fins que només va quedar una peça de fruita, que afortunadament era la preferida de la Nandi.
L'Alexandra ha explicat el conte mentre anava ensenyant dibuixos del que anava passant a la història, que eren com unes targetes, i ha sigut original, tant la història (ja que molts han explicat contes tradicionals, cosa que no veig malament tampoc) com en els dibuixos. Un cop a acabat a més, ens ha repartit unes fitxes de comprensió lectora.

L'Arnau ha explicat un conte sense cap suport físic, el dels tres porquets, però no ho ha fet gens malament ja que ha fet diferents veus, ha sigut molt expressiu amb la cara, i ens ha fet participar en la historia.

Finalment he explicat jo el meu conte, que es diu la història de Tabalet, i l'he explicat amb l'ajut dels dibuixos d'un conte.
És la història d'un conill petit que no pot sortir del cau perquè li poden passar moltes coses, i un dia surt i es troba amb una serp que el mossega, afortunadament la seva mare ho escolta i el pot anar a salvar.

Pràctica amb movie maker

Vistes des d'algunes finestres de casa

Representació amb ombres

Aquest és un exercici que varem fer a classe quan varem parlar del tema ombres i infants. El resultat de les diferents "actuacions" va ser bastant bo ja que és u recurs que fa que hi hagin resultats bons.

Reflexions..

Realment si em poso a pensar en el que he après en aquests casi quatre mesos d'universitat, m'enorgulleixo perquè, tot i que encara no he agut d'estudiar per a cap examen, jo mateixa m'adono de que he après moltes coses. Tant a nivell d'informàtica amb les classes de tic, com a tot el que és el treball que es fa amb la plàstica o amb l'educació física (per exemple) amb els infants.
Cada cop em sento més a gust en aquesta carrera i tinc més clar que és el que vull fer.
Així que... ha seguir endavant amb el que estic fent!
Amb molta força i moltes ganes, per tal d'arribar algun dia a ser mestra d'educació infantil.

Actualitat educativa a seminari

setmana del 1 i 3

Durant aquesta setmana a seminari hem parlat de dues notícies diferents. La primera, de l'Alexandra Calero, la qual tractava de la creació de noves aules voluntàries d'acollida.
I parlava sobre unes aules que s'estaven fent en les quals els immigrants, quan arriben a Catalunya, abans d'anar a classe amb els demés nens passen prèviament per aquestes, per ta d'ajudar-los en una cosa tan bàsica com és l'idioma. Perquè d'aquesta manera un cop comencin les classes amb els seus companys, puguin seguir-les millor i l'idioma no els impedeixi tant l'aprenentatge com la relació que pugui establir amb la resta d'alumnes.
A mi sincerament aquesta idea em sembla molt bona, perquè d'aquesta manera estem ajudant a infants a no aterrar en un altre país on hi ha un altre idioma que ells desconeixen i a més uns altres costums.
Aquestes aules els agruparien per llocs d'origen de tal manera que els permet conèixer altres nens que es troben en la mateixa situació i que com a mínim, comparteixen llengua.

L'altre notícia la varen portar la Laura Rovira i l'Anna Porcar, tractava del fet que les jornades de treball dels pares són massa llargues, i que això crea "niños llavero".
En aquesta notícia, el tema que es tracta és bàsicament el que diu el títol. El fet de que els pares treballin tantes hores és un problema per als fills. El que fan és ficar-los a fer activitats extraescolars o bé els porten a casa dels avis els que ho poden fer. Però què passa amb els nens que fan cap d'aquestes dues coses? aquests són els anomenats "niños llavero", ja que des de ben petits ja van sols a casa. Els resultats d'aquest fet són lamentables, ja que provoquen que els nens es sentin sols i també augmenten el fracàs escolars, perquè aquells nens no tenen a ningú al seu costat que els recolzi i els hi faci ser constants amb els deures i l'escola.
"Los resultados de una macroencuesta realizada por la Fundación SM y la Universidad Pontificia de Comillas atestiguaron en el 2008 que uno de cada cuatro alumnos españoles de entre 6 y 14 años (cerca de un millón) se sentía solo al llegar a casa después del colegio. De ellos, 150.000 se encontraban sin compañía al entrar en su domicilio."

Tot això és molt trist, però ho hem estat debatent a classe i no hem trobat cap solució. Això seguirà sent així, ja que és impossible combinar els horaris dels pares amb els de l'escola dels nens.
Encara que jo penso que algú de més a dalt hauria de fer alguna cosa, perquè no és gens gratificant saber que hi han tants nens sols, que es sentin sols i tan fracàs escolar degut a aquest problema, perquè és un problema.

Més contes

Aquesta setmana a seminari ens han explicat tres contes, la Sílvia Sala un d'un llop que era bo i els seus amics li feien una festa sorpresa, la Gemma Ibáñez un d'un rectangle que volia ser quadrat, i la Ariadna Soriano que ha explicat el conte de Que no dorms, Pigada?

Els tres contes han estat molt bé, la Sílvia i la Ariadna han explicat un conte que ja estava escrit i s'han ajudat dels dibuixos d'aquest.
La Gemma en canvi ha explicat una història de memòria, el conte d'un rectangle que volia ser quadrat, la qual mentres anava parlant, anava tallant el rectangle (que era el protagonista del conte i estava fet d'un full de paper) i anava fent formes i relacionant-les amb anteriors.
Aquest conte ha sigut molt original i molt divertit, perquè no se sabia en cap moment quina nova forma anava a fer amb aquell full de diari, tampoc com seguiria l'historia, i realment ha captat l'atenció de tots els que l'escoltàvem.

Cançó animada

Aquest és un exemple de cançó animada per a infants. A Internet s'hi poden trobar moltes, i és bo treballar amb elles perquè aixi fem vivenciar en els nens una altre manera d'escltar cançons, que no són ni cantades per una persona davant seu, ni escoltades d'un radiocaset.

Agora

Aquesta peli era una activitat més de la setmana cultural.

Pràctica fluxogrames

Aquesta és una practica que havíem de realitzar per a TIC, és una explicació de com creuar un semàfor pas per pas. Les figures arrodonides marquen l'inici i el final de l'acció concreta que es vol descriure i els rectangles són els passos a seguir.

Recitació

Avui a classe de comunicació hem fet la recitació la Ariadna Soriano, la Núria Comajoan, la Beatriz González, la Leticia Ribas, la Cora Nicolás i jo.
Varem decidir que faríem dels sets nans de la Blancaneus, i cadascuna va triar un al qual representar. Amb això, varem recitar una petita rima de dos o tres estrofes cada una que ens vam inventar i al final, com ens faltava un nan, varem fer una juntes per a explicar que faltava el rondinaire que no havia vingut perquè sempre estava enfadat.
Aquesta és la nostra recitació;

-Núria: Hola sóc el dormilega, m'agrada molt dormir i no m'agrada gens buscar brega.
-Cora: Hola sóc el mocós i el meu mocador porta dibuixat un ós.
-Beatri: Hola sóc el tímid i sempre tinc molta vergonya, no us rigueu, no es conya!
-Jo: Hola sóc el savi, i sé tantes coses com un avi!
-Ariadna: Hola sóc el feliç i m'agrada molt menjar pastís.
-Leti: Hola sóc el mudet... i he aprés a parlar gràcies als meus germanets.

-Totes juntes: i falta el rondinaire, que no ha vingut perquè no li agrada que l'emprenyin gaire...


He de reconèixer que el fet de sortir davant de tota la classe, amb unes olleres i recitant de memòria un parell de frases em va costar, ja que realment em sentia cohibida, però el fet de que les meves companyes estiguessin amb mi em va ajudar, i la veritat es que no em va costar tant com m'esperava.

Pràctica amb CMapsTools

Aquesta és una pràctica que havíem de realitzar a classe per parelles, la meva la vaig fer jo ja que la que vaig fer a classe no la varem poder acabar i a més no era correcta.

Es tractava de fer l'organització d'un sopar de Nadal que ens havia donat el professor. Calia que tota la informació quedés plasmada en aquest mapa conceptual i que no es repetissin conceptes.

Aquesta pràctica realitzada amb el CMaps Tools m'ha permès veure que la utilització d'aquest programa per a fer mapes conceptuals és fàcil, i a més és un programa fàcil de descarregar, gratuït i de gran utilitat. Ja que ajuda a organitzar idees i a fer-ho tot més clar.

Museu Picasso, oferta educativa

Aquesta és una presentació amb imatges i fotografies del que és l'oferta educativa de del Museu Picasso, lloc que varem visitar la meva companya Ariadna Soriano i jo com a activitat de la setmana cultural.

Picasso

View more presentations from Lauramoralesg.

Eines de suport al pensament

Com a eines que ens poden servir com a suport al pensament, en trobem dos exemples: els mapes conceptuals i els fluxogrames.
Per a crear un mapa conceptual, primer es fa una jerarquització de conceptes (una llista i ordenar-la), després es una reflexió sobre la relació concepte amb tots els altres (cercar els connectors adients) i finalment es fa una concepció d'una representació gràfica adequada (és a dir dibuixar el mapa de forma clara, entenedora i coherent.
Hi han altres maneres de fer un mapa conceptual, es pot treballar a partir d'un concepte i a aquest s'hi van afegint els connectors corresponents. Per acabar, ordenem el mapa i ressituem els conceptes de forma coherent.

La construcció d'un mapa conceptual ajuda molt a quedar-se amb el que s'està fent ja que s'organitzen els coneixements d'una forma clara i senzilla.
Aquests tipus de mapes es poden crear amb qualsevol editor gràfic, però hi han alguns programes que permeten fer-ho més ràpidament i a més són més fàcils d'usar.
Un dels més coneguts és el CmapTools, un programa gratuït creat per l'Institute for Human and Machine Cognition.

Aquest és un exemple de mapa conceptual creat amb el CmapTools

Un Fluxograma és una eina que s'utilitza per a representar procediments que es porten a terme per a realitzar una tasca. Avans s'utilitzaven solament en el món de la informàtica, però ara ja s'utilitzen en molts àmbits.
Per als mestres s'hi poden trobar dues aplicacions diferents: per planificar tasques relacionades amb el desenvolupament de la tasca professional, o bé per a ensenyar als alumnes aquesta eina. Per a potenciar el fet que prenguin decisions, resolguin problemes, s'organitzin, siguin crítics amb la informació... i tot això sols.

La simbologia dels fluxogrames és molt simple:

Els fluxogrames es poden fer amb les eines del Word del Microsoft, amb les del Write de l'OpenOffice, amb programes de presentacions, i molt més. Però a classe hem utilitat una eina on-line anomenada Gliffy. Que permet crear, guardar i editar diagrames de flux i a més també permet treballar amb altres tipus de representacions gràfiques i té l'opció d'exportar amb diferents formats.

Practica amb Movie Macker

A classe de TIC, l'Ariadna i jo varem fer aquest vídeo de la facultat tenint en compte tot el que s'havia explicat prèviament del llenguatge audiovisual.

"Famílies"

Aquest matí m''he trobat amb aquesta notícia i m'ha semblat una aberració.
Sebastián Tobarra, en aquest article, classifica les famílies en quatre grups; la primera extravertida i progressista, la segona: introvertida i tradicional, la tercera conflictiva, i la quarta armònica i amb bona convivència.
Per a començar ja em sembla que el fet de classificar les famílies en quatre grups no és gaire coherent, ja que hi ha molts tipus de famílies i relacions, tantes com persones viuen en aquest país.
Més tard en aquest article es diu que les famílies en les quals els pares són progressistes, aquests dediquen menys temps a l'educació dels fills, tot i que ells siguin intel·lectuals amb estudis i bons treballs.
Aquesta idea a part de ser ridícula és absurda. Perquè no tots els pares progresites són empresaris amb carreres universitàries, també hi ha molta gent que ho és i no ha estudiat a la universitat.
El que m'indigna més d'aquesta notícia és que està escrita amb to recelós, de posicionament clar en contra del progressisme.
Es que el fet de ser conservador fa que eduquis millor als teus fills? Es que el progressisme no busca progressar, és a dir millorar, créixer, no és contradiu això amb el que s'exposa en aquest article?
Que té a veure el fet que uns pares estiguin a favor de la eutanàsia, o que estiguin en contra de la pena de mort, amb que dediquin més temps en l'educació dels seus fills?
Està clar que per a una persona conservadora i tradicional, l'educació que uns pares progressistes puguin donar al seus fills la veurà incorrecta, però esque per a uns pares progressites la que donin uns pares tradicionals també estarà malament. Per què educan inculcant diferents valors, però només per això ho han de fer malament? Tant costa respectar a la gent?
Hem d'atacar així a les persones pel simple fet de que tenen una altre ideologia?
Jo crec que pel que és referent a l'educació ens hauríem de centrar més en altres temes com són la societat i el que el govern fa per afavorir una bona educació.

Treball Territori, el Parc de la Ciutadella

Aquest és el treball que varem exposar aquest dimecres l'Ariadna Soriano i jo

Ciutadella

View more presentations from Lauramoralesg.

Història
Com ja sabeu el parc de la Ciutadella està situat al barri de Ciutat Vella, de Barcelona; Felip V va ser qui va encarregar de construir la Ciutadella després de la Guerra de Successió, per tal de poder controlar Barcelona i Catalunya.
Entre 1869 i 1888, el general Joan Prim la va fer enderrocar, malgrat tot s'han conservat el palau del Governador, la capella i l'arsenal.
L'any 1888, amb motiu de l'Exposició Universal, es va construir el parc als terrenys de l'enderrocada Ciutadella.
Com a coses a destacar, podem dir que és la més gran d'Europa i té forma d'estrella.

Característiques
És un dels parcs més importants i grans que té Barcelona, per aquesta raó diàriament està replet de gent ja sigui infants que juguen, excursions, parelles que passegen, avis amb els seus nets, persones passejant gossos, turistes... és a dir, és un espai amb una gran immensitat de relacions humanes, i així ho vam poder comprovar.

Equipaments
El parc conté des de el Parlament, el museu de geologia i zoologia, un institut, llacs, una cascada, escultures de persones emblemàtiques, zones infantils... però sobretot és important perquè et permet desconectar i relaxar-te... et fa sentir com si estiguessis al mig de la muntanya.
Disposa de deu accessos i té una extensió de 17,42 hectàrees, sense comptar els terrenys que ocupa el Zoo de Barcelona.
Tradicionalment al parc s'organitzen jornades de ballades de sardanes on tothom, té la possibilitat de participar-hi, a demés es celebren diverses festivitats com el dia universal de la infància, per la diada s'organitzen actes, al igual que per la Mercè... També conté una glorieta de música en la qual s'organitzen concerts.
En definitiva, és un parc molt "actiu" i molt influent en la cultura catalana.

*les fotografies no són extretes de cap lloc sinó que les varem fer nosaltres quan varem visitar el parc.

Seminari

Aquesta setmana a seminari la estem dedicant a la organització i realització del treball que hem de fer de la setmana cultural, que va ser la setmana passada.
Ens hem repartit per grups i cada grup fa el treball del que hem fet cada dia.

"Los niños ingleses tendrá educación sexual en primaria"

Aquesta noticia extreta del País.com, ens la han proposat la Jesica Ortega i l'Arnau Carretero.
Tracta d'una proposta feta per el Govern Britànic, la qual diu que els nens des dels cinc anys fins als onze estudiaran la evolució i aprendran educació sexual a l'escola.
Això es farà ja que es vol aplicar una nova reforma que reduirà les 13 assignatures que tenen ara en sis àrees, i també profunditzarà més en la història britànica.
Malgrat tot hi haurà l'opció de que els pares puguin demanar que no s'imparteixin aquestes classes, encara que els experts creuen que és important començar l'educació sexual amb els nens.

Jo crec que si es comença bé, i es fa a poc a poc, l'educació sexual si que s'hauria de fer amb els nens, però sempre i quan es faci bé. Amb els nens de cinc anys potser tant sols s'hauria de parlar de les diferències entre els nens i les nenes i així anar fent poc a poc.
I amb això de que alguns pares no els hi sembla bé, jo crec que han de canviar de mentalitat per què estem en una societat diferent i més moderna, on els seus fills no creixeran igual que ells pel que fa a aquest tema, ja que hi ha més informació, més llibertat d'expressió, etc.

Ombres

Ahir a la tarda, a classe de llenguatge visual i plàstic varem treballar un tema que hem va semblar força interessant: les ombres.
Els nens petits acostumen a tenir por a la foscor per què es formen ombres que fan formes i això els espanta. Per tant a l'escola es poden treballar les ombres d'es d'un punt de vista plàstic i divertit, que fa que les vegin diferent.
Es poden fer exercicis com resseguir les ombres que hi han al terra, o fer retrats amb les siluetes dels companys (de les ombres projectades a la paret), etc.
Nosaltres a classe varem fer un exercici que consistia en projectar una imatge, la nostra era del pintor Mucha, i repassar les línies que projectava. I aquest va ser el resultat:

Setmana Cultural

setmana cultural

View more presentations or Upload your own.

Aquest és un recull del que varem fer a la Setmana Cultural cada dia, on hi ha el que ens va aportar com a futurs mestres d'educació infantil, amb imatges de les activitats, etc.
Aquesta presentació la varem fer entre tots els que anem a seminari amb la Loles, cada un es va ocupar d'una part, i la Mireia Palomo es va encarregar de juntar-les totes.

El llenguatge audiovisual

Una cosa que hem de saber és llegir el llenguatge digital. Avui dia, en la nostra societat és algo completament normal i que tots sabem fer, però no per això significa que no s'aprengui.
A través del llenguatge visual es transmeten sensacions i emocions. Les informacions no es transmeten bé, queden en un segon pla, només les imatges.
Els vídeos no són bons per a transmetre informacions, ja que quan els veiem ens quedem amb les imatges i el que ens han transmès.
Els vídeos són difícils d'utilitzar per a transmetre coneixements a l'hora d'usar-los a classe. Per a aquesta fialitat hi han dos tipus de vídeos, el vídeo-motivador i el vídeo-lliçó. Amb els vídeos motivadors s'aprèn després de veure'ls, fent que cada nen faci una reflexió i en tregui les seves pròpies conclusions.

Auditori

Avui divendres, hem anat a l'auditori de Barcelona. Aquesta activitat constava de tres parts, la primera era una visita al Museu de la Música, la segona era un concert (que realment el que hem vist nosaltres és un assaig) per a nens i nenes de dos anys, i finalment una conferència del Servei Educatiu.

Realment la visita al museu ha sigut massa curta, perquè hem tingut problemes de temps. Però el poc que hem vist a mi m'ha semblat interessant, ja que hi han molts instruments, de tot el món i de totes les èpoques. Per això crec que als nens els hi agradaria, encara que amb ells no es veuria tot, perquè segons quins semblen una mica fantàstics, amb aquelles formes estrambòtiques i els colors que tenien.
Al Museu de la Música hi ha una oferta educativa que jo trobo que està molt bé, ja que permeten que nens i nenes de dos anys toquin i vegin de molt aprop instruments que potser d'una altre manera no veurien ni tocarien.

Per una altre banda el concert, que es deia Corda i Descorda, a mi m'ha encantat. Jo crec que els nens veient i escoltant un concert així ho gaudeixen realment.
A més penso que està molt bé fer-lis viure la música d'una manera diferent a com l'acostumen a viure, és importar acostar la música als infants, que sentin que es toca per ells.
A més ha sigut un concert molt amè i dinàmic, els músics no eren seriosos com els que toquen en les orquestres sinó que es ficaven en el paper dels nens molts cops i feien bromes, es disfressaven, s'amagaven...
Això és el que m'ha sobtat més, realment. Que els músics fessin bromes i utilitzessin petits elements per disfressar-se.
A més el concert no era curt, però no s'ha fet gens llarg ni pesat. Tocaven música de tot tipus, alegre, per anar a dormir, per a ballar, etc. I tots els músics estaven fent alguna cosa tota l'estona.

Per acabar ens han fet una conferència, on ens han explicat l'oferta educativa que hi ha al centre, com va sorgir tot això dels concerts per a infants, que els fan ells mateixos, etc.

Visita a l'escola Joan XXIII

L'activitat d'avui dijous constava d'anar a visitar l'escola Joan XXIII, que és un centre característic pel que fa als mètodes de treball ja que estan relacionats estretament amb les noves tecnologies.

Aquest centre es troba en un barri els origens del qual eran pobresa i inmigració per tant aquesta escola volia aconseguir la integració de les persones del barri, per a fer-ho primer es va obrir una piscina a dins del centre on hi podia anar qualsevol persona del barri, però anys després la varen haver de tancar per que s'hi va construir un gimnàs amb una més nova a dins. La qual cosa va donar pas a fer, en el seu lloc, sales d'ordinadors per als familiars i la gent del barri que estan sempre obertes.

Això a fora de l'escola, a les aules, es van incorporar noves tecnologies i les TIC, com ho varem poder comprovar.

Realment és una imatge que xoca, el fet de veure infants de quatre anys dibuixant en una pantalla digital, o nens de la mateixa edat treballant en ordinadors, o pintant en pantalles petites i individuals com si fossin paper.

Malgrat tot, encara que veure això impressioni, jo crec que la incorporació de les TIC en un centre de parvulari no està gens malament, al contrari, beneficia molt als infants. Ja que els esta introduint des d'un primer moment al món de la tecnologia, fent que dintre d'uns anys, no els costi tant manegar aparells electrònics.
A més, el fet que treballin amb diferents metodologies, els permet experimentar més, aprendre més coses, tindre dos punts de partida i dos visions que són, completament diferents.
Per això trobo que està bé que treballin amb aparells informàtics sempre i quant l'ús no sigui abusiu.
Està clar que això comporta a un canvi en els processos d'ensenyament i aprenentatge, però això no significa que no sigui bo per als infants i més en davant, per a la societat.
A la història sempre hi han hagut canvis, molts no han agradat des d'un principi, però hem de saber progressar al ritme que ho fa la societat.

MNAC

Avui dimarts, hem anat al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Un cop allà, ens han fet una explicació de com va sorgir la idea de fer visites a nens d'infantil al museu, i de com ho duen a terme.
Les visites per a nens no són massa llargues, acostumen a durar al voltant d'una hora, i treballes aspectes de l'exposició que són simples però els inicien a l'art.
La exposició que hem vist nosaltres es deia So i Color, i era una aproximació a l'Art Romànic, un art difícil per a nens que està enfocat des d'el punt de vista dels colors, que són molt vistosos, les sanefes, que hi han moltes, detalls com els ulls que els tenen molt grans, la poca expressivitat, etc.

Per aquesta exposició hi han tot de cançons preparades per quan s'ha de veure una obra determinada, hi ha molt material per a jugar mentre es treballa la peça, com puzles... També cançons que ells preparen a l'escola prèviament, una titella que els hi envia una carta a l'escola per convidar-los, i els acompanya a l'inici i al final de l'exposició, etc.

NatuPark

Aquesta setmana serà la setmana cultural. Durant aquests cinc dies no hi hauran classes però farem cada dia una activitat diferent proposada pels professors. Excepte dimecres que hem de buscar nosaltres mateixos una oferta educativa.

Doncs avui dilluns hem anat al NatuPark de Cerdanyola del Vallès. Es tracta d'un bosc que està tancat i en els arbres hi han plataformes, cordes, tirulines... I s'ha d'anar d'arbre en arbre per els diferents nivells (que van per altures).

Ha sigut una sortida molt intensa.

Jo crec que en una sortida així els nens s'ho deuen passar molt bé a part de que treballen aspectes que es tracten en l'educació física com són l'equilibri, la coordinació de moviments... I també treballen la confiança i seguretat en ells i els seus companys.

Exemples de començaments "nefastos"

Aquests són alguns exemples de començaments de discursos que no estan bé que hem parlat a classe, ja que el primer dóna la sensació de que estigui allà perquè li ha tocat, i a ningú li agrada anar a una conferència on el que t'està explicant alguna cosa està allà per complir i prou, sense ganes.
El segon està tan obsessionat amb fer un discurs breu, que no deixa de repetir aquesta paraula, cosa que cansa i fins i tot molesta a l'oient.
I per acabar el tercer començament també està força malament perquè per començar no domina el català, i el va barrejant amb el castellà, a més és un orador insegur i que no està gaire convençut del que va a explicar i a més no sembla que li intersi gaire.

1- "Jo no sóc un bon orador... De fet, és la primera vegada que em toca exposar un tema, però, en fi, l'exposaré, ja que així hi he quedat. M'hauran de perdonar si no m'expresso amb prou claredat, però confio que el tema els interessi. No tenia gaire clar per on començar a explicar-ho, però he pensat que la millor manera seria..."

2- "Bé, abans de començar amb el tema que ens ha portat aquí, els vull prometre brevetat. I cal ser breu perquè, com va escriure Quevedo, allò que és bo, si és breu, dos cops breu... perdó, bo. Per això he portat unes petites notes, molt breus, per explicar el tema breument..."

3- "M'han portat aquí per exposar-los aquest tema, i suposo que volen acabar de pressa. Jo, modestamente, no sé si el que els vull aportar els pot interessar. Tampoc no tinc clar que els hagi d'aportar novetats perquè, modestamente, i vostès em perdonaran, he hagut de preparar aquesta intervenció a corre-cuita i..."

Un bon orador ha d'amagar totes aquestes inseguretats, s'ha de mostrar ferme i ha d'aconseguir que el públic confí en ell i cregui el que diu.

Billy Eliot

Aquesta setmana a seminari hem vist la pel·licula de Billy Eliot. És una pel·licula molt dinàmica que està carregada d'emocions que no deixen d'impregnar a l'espectador.
Billy Eliot tracta d'un nen al que li agrada molt ballar, descobreix la seva passió en una classe de ballet on hi va de casualitat i des d'aquell dia ja no deixa de ballar. L'únic problema que es troba és el que el ballet significa per als adults, els quals no veuen bé que un nen balli ballet. Quan el seu pare s'assabenta de que el seu fill ja no va a classe de boxeig, que es el que ell va fer de petit i que ara en comptes d'això balla, no ho accepta. Li ho prohibeix.
Malgrat tot hi ha una dona que sempre l'ajuda i el recolza, la professora de ball, que fins i tot li fa classes particulars perquè es pugui presentar a unes proves d'una escola molt important.
Finalment en Billy Eliot aconsegueix que el seu pare el deixi ballar amb simplement mostrant-li com ho fa, i és acceptat en l'escola de ball.

Aquesta pel·licula, malgrat haver-se gravat fa uns vint anys, mostra encara problemes actuals de gènere i sexe.
D'aquest tema varem parlar en l'última classe de seminari.
Els problemes de sexe, com era el cas de l'amic d'el protagonista, ara ja estan una mica més aceptats i solventats, ja que cada vegada es veuen més persones homosexuals i la societat sembla començar a aceptar-ho, que no vol dir que encara quedi bastant per que estigui acceptat totalment. Però si parlem de gènere, jo penso que encara queda molt per fer, perquè tenim uns estereotips marcats molt forts, com vem parlar a seminari del fet de que, per exemple, una nena al néixer ho havia de tenir tot rosa, i un nen blau. O el mateix problema que va tenir Billy Eliot fa vint anys segueix passant, el ballet és per nenes.
I el problema, com ja es va veure a la pel·licula, no són els nens, sinó els adults que no ajuden a canviar aquests estereotips.
I no estic dient que entre els homes i les dones no hi hagin diferències, per que sí que les hi han, però això no significa que un home no pugui fer una activitat on hi han més dones ni al revés.
Personalment crec que hem de partir de la idea de que els homes i les dones som diferents, però que no per això hi han d'haver discriminacions. Tots dos són iguals, l'únic que canvien són les característiques d'un o d'un altre, i aquestes no fan millor a cap dels dos.

Més contes

Aquest dijous, la Mireia a seminari ens ha explicat el conte del petit Taronja és un conte que m'ha agradat molt ja que mentre l'explicava anava pintant la història sobre un paper amb pintura, i ha sigut molt divertit i original.
A més és una història que permet mostrar als infants que els colors es poden barrejar per a fer altres de nous.

Qui és...?

Aquest és un treball que hem fet per a la classe de comunicació, on s'havia de descriure a una persona a través dels detalls perquè els companys de classe poc a poc descobrissin qui era la persona.

La companya que jo he descrit és l'Ariadna Soriano.

Gabilondo sugiere que la enseñanza obligatoria dure hasta los 18

Aquesta notícia extreta del diari el País, ens la varen presentar la Leti i la Patri a seminari.
El tema d'aquesta ja està clar, Gabilondo ha proposat que l'ensenyament obligatori ho sigui fins a la majoria d'edat. També ha parlat d'allargar el batxillerat a tres anys.
Gabilondo es recolzava en el fet que hi han alguns països europeus on l'educació és obligatòria fins als 18 anys, encara que allà dels 16 als 18 anys l'educació és a temps partida, és a dir que els estudiants poden treballar i estudiar alhora.
Una de les repliques que va tenir aquesta iniciativa va ser que a Espanya el 30% dels estudiants deixen l'escola quan fan els setze anys. Per tant, que s'hauria de fer amb aquests joves desmotivats a les aules?

A classe varem fer un debat que es va dividir en dues opinions, els que consideraven que si s'obliguen als alumnes desmotivats que no volen seguir estudiant durant dos anys més aquests no farien més que molestar i endarrerir les classes i els que creien que això era bo i necessari.
Jo personalment opino que això de la educació obligatòria està bé sempre i quant sigui a temps partit i es pugui escollir entre fer el batxillerat o un modul. Perquè aixi els alumnes que volen deixar d'estudiar per a treballar poden primer, aprendre un ofici (que a més ho poden compaginar amb petits treballs).

Lectura de comunicació

Avui, en la classe de comunicació, hem fet una pràctica de lectura. Havíem de preparar-nos una lectura per fer-la en veu alta que no fos no molt llarga.
Jo he llegit un fragment d'un llibre que es diu Colores, de Victoria Finlay, que és un llibre d'aquells que sempre estan per casa i sempre m'ha semblat curiós.
El fragment que he llegit era el següent:

"Había una ve en China un color secreto. Era tan secreto que se decía que solo la realeza podía poseerlo. Se encontraba en un tipo de cerámica muy especial llamada mi se, que significa "color misterioso". En los siglos IX y X, cuando se fabricó, y durante cientos de años después, la gente se preguntó qué aspecto tendría y por qué constituiría un secreto. Sabían que era de color verde, pero todo lo demás eran especulaciones.
Pasaron los siglos. A veces, los ladrones -o arqueólogos extrangeros- asaltaban tumbas, y unas semanas más tarde en tiendas de antigüedades de todo el mundo aparecían unos cuencos verdosos que, según se afirmaba, eran de verdadero mi se. Y a veces, otros arqueólogos, un poco más responsables, exacavaban otras tumbas, y unos años después aprecían en las vitrinas de museos de arte de todo el mundo otros cuencos verdes que, por lo que se suponía, podrían ser de verdadero mi se. Pero en 1987, cuando se descubrió una cámara secreta de tesoros en las ruinas de una torre derrumbada, junto con un completo inventario tallado en madera, los estudiosos supieron con certeza que habían encontrado ejemplos auténticos de aquella porcelana legendaria. El día en el que el emperador los donó, once siglos antes, los guardaron bajo llave, y desde entonces habían permanecido escondidos."

Dos entorns per a l'educació infatil

El document que hi ha a continuació és una pràctica per a TIC que consistia en comparar i descriure dues pàgines webs d'educació que són edu356 i educàlia, i fer també una valoració de la utilitat educativa.
Al acabar aquesta pràctica s'havia de pujar el document a Scribd i penjar-lo al bloc amb una entrada (a través del codi embed).

PRACTICA BLOC webs

Decàleg del bon comunicador

Aquest dimecres classe de comunicació oral, escrita i digital hem fet entre tots el que creiem que és decàleg del bon comunicador.
Varem dividir en els aspectes que s'havia de centrar i aquest ha sigut el resultat

RELACIONAT AMB EL CONTINGUT

-Un bon comunicador ha de tenir un bon guió a mà.
-Ha de ser capaç d'improvisar.
-En el discurs no hi ha de mancar ni sobrar res, ha de saber sintetitzar i trobar les idees més importants.
-S'han d'evitar les "coletillas" o "muletillas"
-I sobre tot, un bon orador ha de descriure, argumentar, comparar i exemplificar per tal que el seu discurs sigui més amè i entenedor.

LLENGUATGE CORPORAL

-Són importants la gesticulació, la posició del comunicador, les mirades (que miri a tothom; no al terra ni al sostre), els somriures, tècniques per amagar el nerviosisme, etc.
-S'ha d'ensenyar el cos sencer, ja que això dóna seguretat tant a l'orador com a l'espectador.
-I també és important que el comunicador controli la respiració, ja que això ajuda a controlar els nervis.

LA VEU

-S'ha de fer un bon ús de la veu (vigilar la intensitat, el volum, el to, l'entonació, l'articulació, la vocalització, les pauses i els silencis...)
-A més s'ha de fer un bon ús també del llenguatge oral: lèxic, vocabulari, claredat, precisió, brevetat, oposició i antítesi.

ELEMENTS DE L'ENTORN

-A vegades convé utilitzar suports audiovisuals
-I s'ha de vigilar amb l'entorn sonor, la llum de la sala, etc.

ESTRATÈGIES PER A CAPTAR EL PÚBLIC

-Un bon comunicador ha d'utilitzar figures retòriques
-Ha de tenir una bona actitud
-Ha de fer servir un vocabulari adequat
-Si s'utilitza l'humor, es capta millor al públic.
-És important fer servir exemples per a capar l'atenció del públic
-Es poden explicar acudits i/o anècdotes, ja que fan que l'orador sigui més pròxim.
-L'orador a més ha de saber adaptar el discurs per segons a quin públic vagi dirigit
-I finalment ha de tenir una actitud positiva.

Pràctica de Tic

dimecres 4 de novembre
Google Docs

Avui a classe de gestió de la informació hem fet tres pràctiques per grup que ens ha proposat el professor. Es tractava de veure el funcionament del Google Docs que és semblant al dels wikis. El Google docs és un programa lliure que es treballa directament des d'Internet i que és fàcil i ràpid. A més evita el fet d'anar enviant i acumulant documents ja que es pot tenir un i en aquest convidar a la gent que vulguis que hi tingui accés.

El meu grup estava format per la Núria Comajoan, la Cora Nicolás, la Leticia Ribas i jo.

En la primera pràctica hem creat un document des del Google Docs, per a poder fer-ho, una persona l'havia de crear i llavors convidar als demés companys que vulgues que hi tinguessin accés (en aquest cas al nostre grup). Els convidats podíem editar i guardar els canvis, d'una manera bastant fluïda. Hem escrit, a través d'aportacions de totes, la recepta d'un pa de pessic de xocolata.

La segona pràctica constava de fer una presentació de power point, i nosaltres hem escollit el mateix tema. A l'hora de fer la presentació el procediment era el mateix, una persona el creava i convidava als altres, que podien editar i guardar canvis com aquesta.

Per acabar, la tercera pràctica consistia en crear (una persona) un formulari amb preguntes relacionades amb la segona pràctica les quals havíem de respondre les demés. Un cop totes les preguntes estaven contestades, el Google Docs creava un full de calcul automàticament on hi apareixien les preguntes formulades a dalt i les respostes de cada una abaix.

Treball Col·laboratiu Viquipèdia

Durant aquestes dues setmanes passades, la Beatriz González, l'Ariadna Soriano, la Leticia Ribas, la Cora Nicolás, la Núria Comajoan i jo hem estat fent un treball col·laboratiu a la Viquipèdia.

El que hem fet ha sigut ampliar un apartat que ja existia de la il·lustradora infantil Mercè Llimona. Hem ampliat la seva vida, la obra i la seva bibliografia personal, dividint-la en obres que ha fet ella, obres que tant sols ha il·lustrat, obres de la Mercè Llimona que no eren infantils, etc.
El resultat ha sigut satisfactori ja que abans de que féssim res en aquesta pàgina hi havia molt poca informació i en canvi ara hi ha una llarga pàgina.

La viquipèdia no deixa de ser un wiki, per tant un pot editar sempre que vulgui les entrades que ja estan fetes o crear-ne de noves sempre i quant estigui registrat.
Aquesta font d'informació pot no semblar fiable, però ho és i molt, ja que les persones registrades són moltes i totes vetllen per una bona informació, per tant, sempre que hi hagi una irregularitat serà canviada, i ràpid, degut al nombre tant elevat de membres de la Viquipèdia. El marge d'error d'aquesta és d'uns dos minuts aproximadament.

De la refelxión personal a la reflexión crítica en equipo: un proceso de transformación en la práctica profesional

Aquest treball tracta sobre una conferència que ens va fer l'Ana del Barrio, en la que explicava que estava treballant en un projecte on es volia aconseguir que els mestres treballessin a partir de la reflexió i la igualtat.

Treball Conferencia

View more documents from Lauramoralesg.

Entorn Sonor

Aquest es un treball proposat per la Lola González, professora de seminari. Es tractava de fer un recull de sons i sorolls que escoltàvem al llarg del dia dins de casa nostre i de camí a la facultat. Com es pot comprovar en el meu treball i molts altres, vivim en un entorn sonor força contaminat. No deixem de sentir sorolls aliens a nosaltres que acostumen a més, a ser desagradables.


Itinerari Sonor

View more documents from lauramoralesgarcia3.

Power Point

Apunts gestió de la informació i TIC

Per a fer una presentació amb Power Point s'ha de tenir en compte que aquest no és un suport del discurs per a qui fa l'exposició, sinó per als demés. És a dir no hem d'escriure tot el que direm perquè d'aquesta manera el power point no aporta res i a més es repeteix, i el que s'ha de fer és que aquest doni més informació i fagi el discurs més amè.
A l'hora de realitzar una presentació amb power point s'ha de tenir en compte el públic al què va dirigit, ja que dependrà d'aquest que hi hagi més part escrita, més dibuixos, etc. També s'ha de tenir en compte el tema que es vol explicar (per a fer-lo d'una manera o d'una altre.)
També s'ha de tenir en compte el suport, és a dir si s'enviarà per correu, si s'imprimirà, si és per un mateix, per a una classe, etc.
Les imatges s'usen per aportar una cosa més que el text no aportava. I s'ha de pensar el color del fons, ja que ha de lligar amb el tema que s'està explicant.
És important que les presentacions tinguin una intenció.

Avui dia el programa que s'utilitza més per a fer presentacions és el Microsoft Power Point, però hi han més programes com l’Impress, que és lliure i gratuït, el servei on-line Google Docs (que no té tants recursos tècnics però permet crear una presentació col·lctivament, xatejar i publicar-es en format web). Finalment també hi ha un servei on-line que permet publicar presentacions fetes en Power Point que és el Slide Share o de Slideboom.

Educació i vida quotidiana

Educació i vida quotidiana és un llibre de l'Eulàlia Bosch que hem llegit per a l'assignatura de seminari.
Tracta de petites històries que li han succeït a la pròpia escriptora o a gent propera a ella que li ha explicat de les quals ella en treu reflexions filosòfiques i pedagògiques. També sobre el pensament dels nens petits, de quan començen a descobrir la vida i el que aquesta comporta.
Cada història o anècdota que explica és un capítol, i cada capítol és una nova reflexió.
És un llibre amè i ràpid de llegir que fa constants referències a altres escriptors, filòsofs, pintors, directors de cinema, etc.

El que Eulàlia Bosch pretén deixar clar en aquest recull d'històries és que als nens se'ls ha d'escoltar, que no se'ls pot ignorar quan fan preguntes que poden ser difícils de respondre o que ens posen en un compromís. Totes aquestes respostes estimulen als nens, són importants per a ells, els hi permeten descobrir el món en el que viuen, a més de fer-nos pensar als demés amb aquelles preguntes que semblen tretes d'un llibre de filosofia.
Perquè com diu l'autora, a ells aquella pregunta s'els oblidarà al cap de poc, però a nosaltres pot ser que ni s'ens oblidi mai.

Tracta temes del dia a dia referent a la educació; l'autoritat a les aules d'infantil (que considera que és massa, i massa imponent), el sistema educatiu; que no tracta aspectes de la vida que serien importants pera als infants però considera que ho és més el fet de saber sumar i escriure (que també són importants). I molts temes més.

Contes

A l'hora d'explicar un conte a infants aquest no s'ha llegir, sinó que s'ha d'explicar. Com gaudeixen més és si hi ha un ampli repertori de gestos, expressions de la cara i es fan diferents veus.
Els contes s'han de conèixer bé per a no equivocar-se ni oblidar-se, s'han de prendre seriosament, tot i així es poden fer variacions i improvisacions, sempre i quan es tinguin clars els elements principals de la història. A més s'ha de tenir en compte que les repeticions ajuden a que els nens es quedin amb la història.
Cal que els nens seguin en una sola fila, és a dir que no quedi cap per darrere d'un altre, i no massa lluny del narrador. És important que no es trenqui mai l'encís d'un nen que està atent fent intervencions per a fer callar a un altre, a vegades hi ha prou amb una mirada o un gest.
Quan s'explica un conte no s'han de fer intervencions i al principi s'ha d'anar lent (per a captar l'atenció dels nens, fent intriga) i progressivament s'ha d'anar més ràpid per que els nens no s'avorreixin i perdin l'interès.
Mai s'ha de cridar, la veu ha de ser tranquil·la i reposada, s'ha d'utilitzar la simpatia, la comprensió i l'expressivitat.

Seminari, contes

última setmana d'octubre

Aquesta setmana a seminari ens han explicat tres contes, la Patri va explicar el del Rumpeltinsky, la Laura Figueras el de L'anaguet lleig, i el divendres la Marta ens va explicar el conte de la Castanyera.
Els tres contes van estar molt bé, cada una va explicar el seu d'una manera diferent, la Patri per exemple feia servir imatges dels personatges que anava ensenyant al llarg de la història, la Laura anava ensenyant els dibuixos del conte, i la Marta ens va donar una castanya a cada un per captar l'atenció i ens va fer seure al terra en rotllana. Per acabar ens va fer dibuixar la castanyera segons com ens la imaginéssim en uns papers que ens va donar ella.

Vem estar parlant de que els contes tradicionals eren bastant "bèsties" pels nens, com per exemple el de l'aneguet llegeix que margina a un ànec pel fet de ser diferent. Aleshores vem arribar a la conclusió de que aquests contes no són dolents si després d'explicar-los es treballen i es deixa clar si allò és bo o dolent, fent que els nens raonin per si mateixos. Per què és important que els contes que els llegim els aportin valors.


Hi han contes infantils que són més actuals que estàn molt bé, i no pel fet que els altres siguin tradicionals ens hem de tancar en ells. Un exemple de contes bons són els de Una mà de contes: http://www.unamadecontes.cat/

Aquí hi ha un d'aquests:

Seminari, notícies

última setmana d'octubre

A seminari aquesta setmana hem treballat dos notícies, titulades "Los profesores no pueden llevar vaqueros" i "Expulsan de un cologio francés a una niña por llevar velo isámico".

-La primera noticia la varem fer una companya (l'Ariadna Soriano) i jo. Parla d'una escola anglesa en la que exigeixen que els mestres vagin ben vestits d'una manera exagerada. És a dir; no pode vestir amb roba que tingui colors cridaners, ni poden anar amb segons quins pentinats, ni amb texans, etc. Sinó que han d'anar ben combinats i amb roba elegant. L'escola ho defensa dient que és com una empresa i que la imatge que han de donar és bona ja que ells son els que la representen, els mestres en canvi s'han queixat molt i han convocat una reunió per que diuen que amb això se'ls questiona la seva capacitat per saber com vestir-se per ensenyar.
A classe varem fer un debat on la majoria de la gent va opinar que si en aquella escola era obligat portar uniforme, era just que als mestres se'ls apliqués també aquesta norma. A mi vist des d'aquest punt de vista també em sembla just, però des de la meva manera de pensar el fet de que els alumnes portin uniforme i els mestres tinguin que anar tant arreglats a ensenyar o aprendre, em sembla una tonteria. Cada nen, nena, professor, professora ha d'anar com vulgui (sempre dins d'uns límits, clar està), i si hi ha un noi que li agrada portar un pírcing que el porti, i si a una mestra li agrada una samarreta vermella està en el seu dret a portar-la. Aquestes coses no influeixen en les ganes que cada un li fiqui en aprendre o en ensenyar bé.

-La segona notícia la varen fer dos companyes, la Sílvia i la Marta, i tracta d'una nena de dotze anys que ha sigut expulsada d'una escola laica de França per portar el vel islàmic i no volguer-se'l treure. El fet és que en aquella escola hi ha una norma de fa quinze anys que prohibeix als alumnes a portar qualsevol cosa al cap (ni gorres, ni mocadors...) i no fa cap excepció per ella, els pares de la qual no cedeixen.
A classe vem parlar d'aquest tema i vem veure just que no es fes una excepció per a aquella nena, perquè aleshores altres nens es queixarien. També varem parlar de que la gent de fora ha d'adaptar-se a la nostra cultura. Jo penso que l'escola que l'ha fet fora no ha actuat justament, perquè és una nena i no s'ha de permetre que es quedi sense anar a l'escola per algo així. Potser haurien d'haver parlat més amb els pares o amb ella mateixa i trobar una altre solució.

Imatge: pràctica al bloc

Per a realitzar aquesta pràctica he utilitzat un programa anomenat Gimp que permet retocar les fotografies, retallar-les, canviar el nombre de píxels, guixar a sobre la imatge, esborrar fragments, i moltes coses més. El Gimp és un editor d'imatges lliure que es pot descarregar fàcilment i és gratuït.

El que he fet es treballar a partir d'una fotografia feta per mi, i he canviat el numero de pixels, he tret un element de la imatge i la he retallat i m'he quedat amb un fragment. (Tot això per separat, en tres processos diferents)

Aquesta és la imatge real:

El que he fet a partir d'aquesta és retallar un fragment i crear-ne una de nova amb aquest. Per a poder fer això s'utilitza l'eina de retall (que té forma de cúter i està en la caixa d'eines) i un cop es clica al damunt, es selecciona la part que es vol extreure. Llavors es fa un clic amb el botó esquerre del ratolí i es guarda la imatge a desar com, es desa i ja es té el fragment seleccionat guardat com una imatge nova.

I aquest és el fragment que he retallat:

Tot seguit d'aquesta imatge n'he tret un element, la cara de la noia que està darrere de l'home de groc.
Per aconseguir-ho he utilitzat la eina de clonado, que té forma de tampó, i he clicat sobre el blanc de la samarreta de l'home del seu darre i llavors he pintat la cara de la noia del blanc de la samarreta. I per que no es veiés tant forçat he utilitzat una eina de emborronado que te forma de mà, que permet difuminar i dissimular els canvis.

I aquest ha sigut el resultat:

L'últim exercici que he fet consistia en reduir el nombre de píxels del conjunt de la imatge.
Per a fer-ho s'ha d'obrir amb el Gimp la imatge original, aleshores cliquem sobre imagen (a la barra d'eines) i li donem a escalar imagen. Un cop fet això apareixerà una finestra on s'ha de canviar el número de píxels d'ample i d'altura. Finalment desem la imatge a guardar como, i ja tenim la imatge reduïda.

I així ha quedat:

Com es pot apreciar quan es redueix el numero de píxels del mapa bits la imatge perd informació i per tant, detalls.

Apunts d'imatges digitals

Una imatge està formada per un mapa de bits, dins del qual es troben els pixels que la componen. Les imatges de mapa de bits són les que es fan amb les cameras de fotos, amb un scanner, etc. També hi han les imatges vectorials, que són aquelles que estan composades per vectors creats a partir de parelles de puntets.

Les imatges són més grans i per tant estan més definides en funció dels megapíxels que té la càmera; quants més hi hagin millor serà la imatge en quant a qualitat i resolució.
El problema és que quants més megapíxels hi han, més pesa una imatge o fotografia, però això no és cap problema perquè hi han programes que permeten reduir el nombre d'aquests (encara que al fer-ho es perd informació).

Les pantalles d'ordinador treballen amb més punts per polsada que les impresores, per tant sempre que imprimim una imatge perdrà part de la informació i es veurà pitjor que en la pantalla de l'ordinador.

Cada punt d'imatge té una informació de color diferent. Per tant l'ordinador ha de treballar amb molts colors, concretament amb 16 milions. I com més colors té una imatge més realista és.


Cal saber que:

1 TB = 1000 GB
1 GM = 1000 MB
1 MB = 1000 KB

Pitar amb aliments

Fa uns dies, a Llenguatge visual i plàstic varem estar experimentant amb pigments i aliments. Els vem barrejar, pintàvem... Va ser un exercici que e va sobtar ja que mai ho havia fet, i mentre ho fèiem es veien les cares dels companys il·lusionats com nens petits. Va ser molt divertit i s'ens va passar l'hora volant.
A continuació deixo fotografies d'algun d'aquests experiments:

carbassa, sucre i aigua

colacao, puré de patata i aigua

aigua, farina, sucre i pigment alimentari rosa

puré de patata, aigua i pigment alimentari blau