Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris treball de classe. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris treball de classe. Mostrar tots els missatges

diumenge, 20 de desembre del 2009

Escultura sonora

Durant aquestes últimes setmanes tant a classe de plàstica com a la de música hem estat fent per grups una escultura sonora.

El meu grup estava format part per la Beatriz González, la Núria Comajoan, l'Ariadna Soriano i jo, i vem decidir fer un arrastrador format per boles de diferents tamanys i colors units entre si per una beta de color vermell. Cada bola té un soroll, fins i tot hi han algunes que són silenci (per que no fan soroll).
Estan fetes de diferents materials, les més petites són ous kinders, les més grans globos forrats amb paper marxé, i les altres són recipients de xiclets, ampolles de suc, etc. Tots aquests objectes els varem forrar amb paper de seda i els vam omplir amb llavors, caniques, arròs, txapes de llauna, galets, etc.





Finalment varem titular la nostra escultura el meu univers colorista.

Realment ha sigut un treball molt interessant, que ens ha permès experimentar amb molts materials diferents. A més estem molt orgulloses del resultat, ja que ha quedat una escultura que visualment és molt maca ja que té molts colors i formes, i que té una sonoritat rica, ja que té molts tipus de sons diferents, ja que alguns són metàlics, d'altres més opacs, uns més forts, d'altres més fluixos, etc.

dimecres, 16 de desembre del 2009

Jclic

El Jclic és un programa educatiu que permet crear activitats infantils i jugar a infants. Hi han algunes de relacionar objectes amb el seu nom, colors amb els noms, trencaclosques, mots encreuats, etc.
Per tal d'utilitzar el Jclic, s'ha de tenir el llenguatge Java (que es pot instal·lar perfectament). En aquest programa, hi han quatre aplicacions diferents:
  • Jclic applet: que permet incrustar les activitats Jclic dins d'una altre pàgina web
  • Jclic player: És un programa independent a aquest que un cop instal·lat permet realitzar activitats i jugar amb aquestes. Cal destacar que es pot destacar que no cal estar connectat a Internet per tal de realitzar les activitats.
  • Jclic Author: a qual permet crear, editar i publicar els projectes d'una forma ràpida i fàcil.
  • Jclic reports: és una aplicació que recull dades per tal de fer informes del resultat de les activitats que fan els alumnes.

ACTIVITAT REALITZADA A CLASSE

A classe un cop acabada aquesta explicació del Jclic, hem creat quatre activitats;utilitzant el Jclic Author: dos trencaclosques i dos jocs d'associacions.

Els passos a seguir són els següents:
  1. Obrir el programa Jclic
  2. Anem a mediateca
  3. Cliquem a afegir activitat
  4. Triem el tipus d'activitat (clicant prèviament la pestanya d'activitats a l'icona d'afegir una nova activitat) que es vol fer i el nom que li volem posar a aquesta.
  5. Personalitzem l'activitat: triant els colors de fons, de les lletres, les grandàries d'aquestes o dels objectes, etc.
  6. Un cop personalitzada l'activitat es va a "plafó" i escollim com volem estructurar l'activitat.
  7. Arribats a aquest punt l'activitat ja està acabada, però per cal assegurar-se de que aquesta ha quedat bé, per a fer això es pot fer una prova
  8. I per finalitzar el projecte el guardem i el pugem a una pàgina HTML.

I aquesta és l'activitat que hem realitzat l'Ariadna Soriano i jo: fruites

diumenge, 13 de desembre del 2009

Debat

Aquest és l'esquema del debat que varem fer a classe de comunicació digital, oral i escrita. És perquè us feu una idea, ja que aquí falta bastanta cosa que varem aportar cada una un cop a classe.

El debat que varem fer tractava sobre la immigració a l'escola, del qual varem parlar d'aspectes com la indumentària, l'idioma, l'adaptació dels nens vinguts de fora, les tradicions catalanes i de fora, etc.

Debat

Va ser un debat força fluït, que havíem assetjat un parell de cops abans per tal de que surtis bé, i que va ser tota una experiència per a cada una de nosaltres, ja que mai havíem fet un debat d'aquest tipus, sinó que havíem fet debats improvisats en els quals hi participava tota la classe i no hi havia ningú observant ni prenent nota.

dimarts, 8 de desembre del 2009

Representació amb ombres



Aquest és un exercici que varem fer a classe quan varem parlar del tema ombres i infants. El resultat de les diferents "actuacions" va ser bastant bo ja que és u recurs que fa que hi hagin resultats bons.

dimecres, 2 de desembre del 2009

Pràctica amb CMapsTools

Aquesta és una pràctica que havíem de realitzar a classe per parelles, la meva la vaig fer jo ja que la que vaig fer a classe no la varem poder acabar i a més no era correcta.

Es tractava de fer l'organització d'un sopar de Nadal que ens havia donat el professor. Calia que tota la informació quedés plasmada en aquest mapa conceptual i que no es repetissin conceptes.

Aquesta pràctica realitzada amb el CMaps Tools m'ha permès veure que la utilització d'aquest programa per a fer mapes conceptuals és fàcil, i a més és un programa fàcil de descarregar, gratuït i de gran utilitat. Ja que ajuda a organitzar idees i a fer-ho tot més clar.



dimarts, 1 de desembre del 2009

Eines de suport al pensament

Com a eines que ens poden servir com a suport al pensament, en trobem dos exemples: els mapes conceptuals i els fluxogrames.
Per a crear un mapa conceptual, primer es fa una jerarquització de conceptes (una llista i ordenar-la), després es una reflexió sobre la relació concepte amb tots els altres (cercar els connectors adients) i finalment es fa una concepció d'una representació gràfica adequada (és a dir dibuixar el mapa de forma clara, entenedora i coherent.
Hi han altres maneres de fer un mapa conceptual, es pot treballar a partir d'un concepte i a aquest s'hi van afegint els connectors corresponents. Per acabar, ordenem el mapa i ressituem els conceptes de forma coherent.

La construcció d'un mapa conceptual ajuda molt a quedar-se amb el que s'està fent ja que s'organitzen els coneixements d'una forma clara i senzilla.
Aquests tipus de mapes es poden crear amb qualsevol editor gràfic, però hi han alguns programes que permeten fer-ho més ràpidament i a més són més fàcils d'usar.
Un dels més coneguts és el CmapTools, un programa gratuït creat per l'Institute for Human and Machine Cognition.



Aquest és un exemple de mapa conceptual creat amb el CmapTools

Un Fluxograma és una eina que s'utilitza per a representar procediments que es porten a terme per a realitzar una tasca. Avans s'utilitzaven solament en el món de la informàtica, però ara ja s'utilitzen en molts àmbits.
Per als mestres s'hi poden trobar dues aplicacions diferents: per planificar tasques relacionades amb el desenvolupament de la tasca professional, o bé per a ensenyar als alumnes aquesta eina. Per a potenciar el fet que prenguin decisions, resolguin problemes, s'organitzin, siguin crítics amb la informació... i tot això sols.

La simbologia dels fluxogrames és molt simple:




Els fluxogrames es poden fer amb les eines del Word del Microsoft, amb les del Write de l'OpenOffice, amb programes de presentacions, i molt més. Però a classe hem utilitat una eina on-line anomenada Gliffy. Que permet crear, guardar i editar diagrames de flux i a més també permet treballar amb altres tipus de representacions gràfiques i té l'opció d'exportar amb diferents formats.

dissabte, 28 de novembre del 2009

Practica amb Movie Macker

A classe de TIC, l'Ariadna i jo varem fer aquest vídeo de la facultat tenint en compte tot el que s'havia explicat prèviament del llenguatge audiovisual.


dimecres, 25 de novembre del 2009

Ombres

Ahir a la tarda, a classe de llenguatge visual i plàstic varem treballar un tema que hem va semblar força interessant: les ombres.
Els nens petits acostumen a tenir por a la foscor per què es formen ombres que fan formes i això els espanta. Per tant a l'escola es poden treballar les ombres d'es d'un punt de vista plàstic i divertit, que fa que les vegin diferent.
Es poden fer exercicis com resseguir les ombres que hi han al terra, o fer retrats amb les siluetes dels companys (de les ombres projectades a la paret), etc.
Nosaltres a classe varem fer un exercici que consistia en projectar una imatge, la nostra era del pintor Mucha, i repassar les línies que projectava. I aquest va ser el resultat:

dijous, 5 de novembre del 2009

Pràctica de Tic

dimecres 4 de novembre
Google Docs

Avui a classe de gestió de la informació hem fet tres pràctiques per grup que ens ha proposat el professor. Es tractava de veure el funcionament del Google Docs que és semblant al dels wikis. El Google docs és un programa lliure que es treballa directament des d'Internet i que és fàcil i ràpid. A més evita el fet d'anar enviant i acumulant documents ja que es pot tenir un i en aquest convidar a la gent que vulguis que hi tingui accés.

El meu grup estava format per la Núria Comajoan, la Cora Nicolás, la Leticia Ribas i jo.

En la primera pràctica hem creat un document des del Google Docs, per a poder fer-ho, una persona l'havia de crear i llavors convidar als demés companys que vulgues que hi tinguessin accés (en aquest cas al nostre grup). Els convidats podíem editar i guardar els canvis, d'una manera bastant fluïda. Hem escrit, a través d'aportacions de totes, la recepta d'un pa de pessic de xocolata.

La segona pràctica constava de fer una presentació de power point, i nosaltres hem escollit el mateix tema. A l'hora de fer la presentació el procediment era el mateix, una persona el creava i convidava als altres, que podien editar i guardar canvis com aquesta.

Per acabar, la tercera pràctica consistia en crear (una persona) un formulari amb preguntes relacionades amb la segona pràctica les quals havíem de respondre les demés. Un cop totes les preguntes estaven contestades, el Google Docs creava un full de calcul automàticament on hi apareixien les preguntes formulades a dalt i les respostes de cada una abaix.

dimecres, 4 de novembre del 2009

Treball Col·laboratiu Viquipèdia

Durant aquestes dues setmanes passades, la Beatriz González, l'Ariadna Soriano, la Leticia Ribas, la Cora Nicolás, la Núria Comajoan i jo hem estat fent un treball col·laboratiu a la Viquipèdia.

El que hem fet ha sigut ampliar un apartat que ja existia de la il·lustradora infantil Mercè Llimona. Hem ampliat la seva vida, la obra i la seva bibliografia personal, dividint-la en obres que ha fet ella, obres que tant sols ha il·lustrat, obres de la Mercè Llimona que no eren infantils, etc.
El resultat ha sigut satisfactori ja que abans de que féssim res en aquesta pàgina hi havia molt poca informació i en canvi ara hi ha una llarga pàgina.

La viquipèdia no deixa de ser un wiki, per tant un pot editar sempre que vulgui les entrades que ja estan fetes o crear-ne de noves sempre i quant estigui registrat.
Aquesta font d'informació pot no semblar fiable, però ho és i molt, ja que les persones registrades són moltes i totes vetllen per una bona informació, per tant, sempre que hi hagi una irregularitat serà canviada, i ràpid, degut al nombre tant elevat de membres de la Viquipèdia. El marge d'error d'aquesta és d'uns dos minuts aproximadament.

dissabte, 31 d’octubre del 2009

Educació i vida quotidiana

Educació i vida quotidiana és un llibre de l'Eulàlia Bosch que hem llegit per a l'assignatura de seminari.
Tracta de petites històries que li han succeït a la pròpia escriptora o a gent propera a ella que li ha explicat de les quals ella en treu reflexions filosòfiques i pedagògiques. També sobre el pensament dels nens petits, de quan començen a descobrir la vida i el que aquesta comporta.
Cada història o anècdota que explica és un capítol, i cada capítol és una nova reflexió.
És un llibre amè i ràpid de llegir que fa constants referències a altres escriptors, filòsofs, pintors, directors de cinema, etc.

El que Eulàlia Bosch pretén deixar clar en aquest recull d'històries és que als nens se'ls ha d'escoltar, que no se'ls pot ignorar quan fan preguntes que poden ser difícils de respondre o que ens posen en un compromís. Totes aquestes respostes estimulen als nens, són importants per a ells, els hi permeten descobrir el món en el que viuen, a més de fer-nos pensar als demés amb aquelles preguntes que semblen tretes d'un llibre de filosofia.
Perquè com diu l'autora, a ells aquella pregunta s'els oblidarà al cap de poc, però a nosaltres pot ser que ni s'ens oblidi mai.

Tracta temes del dia a dia referent a la educació; l'autoritat a les aules d'infantil (que considera que és massa, i massa imponent), el sistema educatiu; que no tracta aspectes de la vida que serien importants pera als infants però considera que ho és més el fet de saber sumar i escriure (que també són importants). I molts temes més.

divendres, 30 d’octubre del 2009

Seminari, notícies

última setmana d'octubre

A seminari aquesta setmana hem treballat dos notícies, titulades "Los profesores no pueden llevar vaqueros" i "Expulsan de un cologio francés a una niña por llevar velo isámico".

-La primera noticia la varem fer una companya (l'Ariadna Soriano) i jo. Parla d'una escola anglesa en la que exigeixen que els mestres vagin ben vestits d'una manera exagerada. És a dir; no pode vestir amb roba que tingui colors cridaners, ni poden anar amb segons quins pentinats, ni amb texans, etc. Sinó que han d'anar ben combinats i amb roba elegant. L'escola ho defensa dient que és com una empresa i que la imatge que han de donar és bona ja que ells son els que la representen, els mestres en canvi s'han queixat molt i han convocat una reunió per que diuen que amb això se'ls questiona la seva capacitat per saber com vestir-se per ensenyar.
A classe varem fer un debat on la majoria de la gent va opinar que si en aquella escola era obligat portar uniforme, era just que als mestres se'ls apliqués també aquesta norma. A mi vist des d'aquest punt de vista també em sembla just, però des de la meva manera de pensar el fet de que els alumnes portin uniforme i els mestres tinguin que anar tant arreglats a ensenyar o aprendre, em sembla una tonteria. Cada nen, nena, professor, professora ha d'anar com vulgui (sempre dins d'uns límits, clar està), i si hi ha un noi que li agrada portar un pírcing que el porti, i si a una mestra li agrada una samarreta vermella està en el seu dret a portar-la. Aquestes coses no influeixen en les ganes que cada un li fiqui en aprendre o en ensenyar bé.

-La segona notícia la varen fer dos companyes, la Sílvia i la Marta, i tracta d'una nena de dotze anys que ha sigut expulsada d'una escola laica de França per portar el vel islàmic i no volguer-se'l treure. El fet és que en aquella escola hi ha una norma de fa quinze anys que prohibeix als alumnes a portar qualsevol cosa al cap (ni gorres, ni mocadors...) i no fa cap excepció per ella, els pares de la qual no cedeixen.
A classe vem parlar d'aquest tema i vem veure just que no es fes una excepció per a aquella nena, perquè aleshores altres nens es queixarien. També varem parlar de que la gent de fora ha d'adaptar-se a la nostra cultura. Jo penso que l'escola que l'ha fet fora no ha actuat justament, perquè és una nena i no s'ha de permetre que es quedi sense anar a l'escola per algo així. Potser haurien d'haver parlat més amb els pares o amb ella mateixa i trobar una altre solució.

dilluns, 26 d’octubre del 2009

Imatge: pràctica al bloc

Per a realitzar aquesta pràctica he utilitzat un programa anomenat Gimp que permet retocar les fotografies, retallar-les, canviar el nombre de píxels, guixar a sobre la imatge, esborrar fragments, i moltes coses més. El Gimp és un editor d'imatges lliure que es pot descarregar fàcilment i és gratuït.

El que he fet es treballar a partir d'una fotografia feta per mi, i he canviat el numero de pixels, he tret un element de la imatge i la he retallat i m'he quedat amb un fragment. (Tot això per separat, en tres processos diferents)
Aquesta és la imatge real:


El que he fet a partir d'aquesta és retallar un fragment i crear-ne una de nova amb aquest. Per a poder fer això s'utilitza l'eina de retall (que té forma de cúter i està en la caixa d'eines) i un cop es clica al damunt, es selecciona la part que es vol extreure. Llavors es fa un clic amb el botó esquerre del ratolí i es guarda la imatge a desar com, es desa i ja es té el fragment seleccionat guardat com una imatge nova.
I aquest és el fragment que he retallat:


Tot seguit d'aquesta imatge n'he tret un element, la cara de la noia que està darrere de l'home de groc.
Per aconseguir-ho he utilitzat la eina de clonado, que té forma de tampó, i he clicat sobre el blanc de la samarreta de l'home del seu darre i llavors he pintat la cara de la noia del blanc de la samarreta. I per que no es veiés tant forçat he utilitzat una eina de emborronado que te forma de mà, que permet difuminar i dissimular els canvis.
I aquest ha sigut el resultat:


L'últim exercici que he fet consistia en reduir el nombre de píxels del conjunt de la imatge.
Per a fer-ho s'ha d'obrir amb el Gimp la imatge original, aleshores cliquem sobre imagen (a la barra d'eines) i li donem a escalar imagen. Un cop fet això apareixerà una finestra on s'ha de canviar el número de píxels d'ample i d'altura. Finalment desem la imatge a guardar como, i ja tenim la imatge reduïda.
I així ha quedat:

Com es pot apreciar quan es redueix el numero de píxels del mapa bits la imatge perd informació i per tant, detalls.

dissabte, 24 d’octubre del 2009

Pitar amb aliments

Fa uns dies, a Llenguatge visual i plàstic varem estar experimentant amb pigments i aliments. Els vem barrejar, pintàvem... Va ser un exercici que e va sobtar ja que mai ho havia fet, i mentre ho fèiem es veien les cares dels companys il·lusionats com nens petits. Va ser molt divertit i s'ens va passar l'hora volant.
A continuació deixo fotografies d'algun d'aquests experiments:

carbassa, sucre i aigua


colacao, puré de patata i aigua

aigua, farina, sucre i pigment alimentari rosa

puré de patata, aigua i pigment alimentari blau

divendres, 9 d’octubre del 2009

Habilitats que ha de dominar un bon comunicador

Un bon comunicador en primer lloc ha de conèixer la matèria de la qual està parlant o parlarà, ja que això li permetrà donar exemples i tenir més informació per aportar. Ha de ser també un bon orador, tenir un to de veu adequat i vocalitzar. El discurs que fagi ha de ser correcte en quant a vocabulari i ha d'evitar les "coletillas".

Pel que fa al llenguatge corporal ha de gesticular no massa però tampoc ha de quedar-se parat sense moure's. Tot es basa en trobar un equilibri. També és important que l'orador tingui contacte visual amb el púbic, per fer-se més proper, i no mirar tota l'estona al terra o al sostre. Ha d'amagar els nervis, ja que ha de transmetre seguretat i confiança per a poder ser creïble.
Una cosa que és necesària és que tingui en compte el tipus de públic al que es dirigeix, ja que aquest ha de condicionar el tipus de discurs.

Un bon orador ha de saber sintetitzar, transmetre la informació més important, i improvitzar (davant de preguntes inesperades, per exemple).
El fet de tenir a disposició un bon suport tècnic ajuda a remarcar o esquematitzar conceptes, encara que s'ha de saber usar, perquè sinó pot distreure al públic.

dijous, 8 d’octubre del 2009

Blocosfera

Com a treball proposat pel professor de Gestió de la informació, unes companyes de classe (la Ariadna Soriano, la Beatriz González, la Cora Nicolás, la Núria Comajoan i la Leticia Ribas) i jo hem creat una blocosfera.
Per a crear el nostre treball hem creat un bloc a través del qual hem anat fent aportacions cada una amb informacions de notícies, vídeos, imatges, etc. per tal d'augmentar la informació que hi havia.
Aquest bloc tractava de la nutrició infantil, i aquest és el link: http://www.nutricioinfantil.blogspot.com/
Aquest bloc ha sigut creat mitjançant una metodología de treball concreta: primer hem exposat problemes i conseqüències de la mala nutrició (com ho són l'obesitat i la desnutrició) per així mostrar per què és tant important la nutrició i més la infantil. Més tard hem exposat solucions i el que és una bona nutrició com a solució, tot això acompanyat com ja he dit d'imatges, un vídeo i una presentació amb power point, per fer la informació més creïble i fer el bloc més amè i original.

divendres, 2 d’octubre del 2009

Apunts bàsics de gestió de la informació

Un BLOC és un espai on es publica per entrades notícies, idees, pensaments, etc. Aquestes entrades queden ordenades cronològicament i són les que formen el bloc.
Una de les característiques dels blocs és que permeten que tothom sigui igual, és a dir tothom pot publicar notícies, idees, comentar-les... En canvi en un diari, per exemple, només hi poden escriure unes certes persones, no tothom.
Dins dels blocs existeixen els bloc rolls, que són enllaços. També té opcions com la d'etiquetar cada entrada (per trobar-la més ràpidament), i el canal RSS.


També hem treballat el FIREFOX, que és un software lliure (que significa que no té cap propietari).
És un navegador d'internet que compta amb una barra de vincles (enllaços) i uns complements; com són el fox tab, diccionaris, mail, maps, etc.

Dins d'Internet és important comptar amb una informació fiable i adecuada, per això cal conèixer pàgines webs i comptar amb més fonts d'informació que no pas el google, per exemple.

dimecres, 23 de setembre del 2009

LA INTERACTIVITAT






Aquest video de la interactivitat destaca les següents idees princials:

· com ha canviat la iteractivitat de les persones en general en vers als ordinadors i la informació (abans les notícies eres escrites per experts, i els lectors es limitaven a llegir-les, sense gairé opció a expressar el que cada un opinava sobre allò.) Ara en canvi gràcies a pàgines web com els blogs la gent pot pujar notícies i els demés poden opinar sobre allò d'una manera ràpida i eficaç. · també explica el progrés dels ordinadors, en un principi tant sols llegien números i més tard van anar incorporant imatges, sons, vídeos, etc.

· mostra com ha canviat el paper de les persones davant la informació però també la manera de llegir-la, pel que ja he explicat de que ara tenim la opció de penjar les nostres propies notícies al moment i de comentar les que vulguem, però a més ara la lectura de la informació canvia, ja no és de línia en línia i anar pasant pàgines, sinó que hi han altres opcions de llegir-la.

· i per acabar també destaca les xarxes que es poden fer a través d'internet, gràcies al hipertex.