Aquesta setmana a seminari hem vist la pel·licula de Billy Eliot. És una pel·licula molt dinàmica que està carregada d'emocions que no deixen d'impregnar a l'espectador.
Billy Eliot tracta d'un nen al que li agrada molt ballar, descobreix la seva passió en una classe de ballet on hi va de casualitat i des d'aquell dia ja no deixa de ballar. L'únic problema que es troba és el que el ballet significa per als adults, els quals no veuen bé que un nen balli ballet. Quan el seu pare s'assabenta de que el seu fill ja no va a classe de boxeig, que es el que ell va fer de petit i que ara en comptes d'això balla, no ho accepta. Li ho prohibeix.
Malgrat tot hi ha una dona que sempre l'ajuda i el recolza, la professora de ball, que fins i tot li fa classes particulars perquè es pugui presentar a unes proves d'una escola molt important.
Finalment en Billy Eliot aconsegueix que el seu pare el deixi ballar amb simplement mostrant-li com ho fa, i és acceptat en l'escola de ball.
Aquesta pel·licula, malgrat haver-se gravat fa uns vint anys, mostra encara problemes actuals de gènere i sexe.
D'aquest tema varem parlar en l'última classe de seminari.
Els problemes de sexe, com era el cas de l'amic d'el protagonista, ara ja estan una mica més aceptats i solventats, ja que cada vegada es veuen més persones homosexuals i la societat sembla començar a aceptar-ho, que no vol dir que encara quedi bastant per que estigui acceptat totalment. Però si parlem de gènere, jo penso que encara queda molt per fer, perquè tenim uns estereotips marcats molt forts, com vem parlar a seminari del fet de que, per exemple, una nena al néixer ho havia de tenir tot rosa, i un nen blau. O el mateix problema que va tenir Billy Eliot fa vint anys segueix passant, el ballet és per nenes.
I el problema, com ja es va veure a la pel·licula, no són els nens, sinó els adults que no ajuden a canviar aquests estereotips.
I no estic dient que entre els homes i les dones no hi hagin diferències, per que sí que les hi han, però això no significa que un home no pugui fer una activitat on hi han més dones ni al revés.
Personalment crec que hem de partir de la idea de que els homes i les dones som diferents, però que no per això hi han d'haver discriminacions. Tots dos són iguals, l'únic que canvien són les característiques d'un o d'un altre, i aquestes no fan millor a cap dels dos.
Billy Eliot tracta d'un nen al que li agrada molt ballar, descobreix la seva passió en una classe de ballet on hi va de casualitat i des d'aquell dia ja no deixa de ballar. L'únic problema que es troba és el que el ballet significa per als adults, els quals no veuen bé que un nen balli ballet. Quan el seu pare s'assabenta de que el seu fill ja no va a classe de boxeig, que es el que ell va fer de petit i que ara en comptes d'això balla, no ho accepta. Li ho prohibeix.
Malgrat tot hi ha una dona que sempre l'ajuda i el recolza, la professora de ball, que fins i tot li fa classes particulars perquè es pugui presentar a unes proves d'una escola molt important.
Finalment en Billy Eliot aconsegueix que el seu pare el deixi ballar amb simplement mostrant-li com ho fa, i és acceptat en l'escola de ball.
Aquesta pel·licula, malgrat haver-se gravat fa uns vint anys, mostra encara problemes actuals de gènere i sexe.
D'aquest tema varem parlar en l'última classe de seminari.
Els problemes de sexe, com era el cas de l'amic d'el protagonista, ara ja estan una mica més aceptats i solventats, ja que cada vegada es veuen més persones homosexuals i la societat sembla començar a aceptar-ho, que no vol dir que encara quedi bastant per que estigui acceptat totalment. Però si parlem de gènere, jo penso que encara queda molt per fer, perquè tenim uns estereotips marcats molt forts, com vem parlar a seminari del fet de que, per exemple, una nena al néixer ho havia de tenir tot rosa, i un nen blau. O el mateix problema que va tenir Billy Eliot fa vint anys segueix passant, el ballet és per nenes.
I el problema, com ja es va veure a la pel·licula, no són els nens, sinó els adults que no ajuden a canviar aquests estereotips.
I no estic dient que entre els homes i les dones no hi hagin diferències, per que sí que les hi han, però això no significa que un home no pugui fer una activitat on hi han més dones ni al revés.
Personalment crec que hem de partir de la idea de que els homes i les dones som diferents, però que no per això hi han d'haver discriminacions. Tots dos són iguals, l'únic que canvien són les característiques d'un o d'un altre, i aquestes no fan millor a cap dels dos.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada