Practica amb Movie Macker

A classe de TIC, l'Ariadna i jo varem fer aquest vídeo de la facultat tenint en compte tot el que s'havia explicat prèviament del llenguatge audiovisual.

"Famílies"

Aquest matí m''he trobat amb aquesta notícia i m'ha semblat una aberració.
Sebastián Tobarra, en aquest article, classifica les famílies en quatre grups; la primera extravertida i progressista, la segona: introvertida i tradicional, la tercera conflictiva, i la quarta armònica i amb bona convivència.
Per a començar ja em sembla que el fet de classificar les famílies en quatre grups no és gaire coherent, ja que hi ha molts tipus de famílies i relacions, tantes com persones viuen en aquest país.
Més tard en aquest article es diu que les famílies en les quals els pares són progressistes, aquests dediquen menys temps a l'educació dels fills, tot i que ells siguin intel·lectuals amb estudis i bons treballs.
Aquesta idea a part de ser ridícula és absurda. Perquè no tots els pares progresites són empresaris amb carreres universitàries, també hi ha molta gent que ho és i no ha estudiat a la universitat.
El que m'indigna més d'aquesta notícia és que està escrita amb to recelós, de posicionament clar en contra del progressisme.
Es que el fet de ser conservador fa que eduquis millor als teus fills? Es que el progressisme no busca progressar, és a dir millorar, créixer, no és contradiu això amb el que s'exposa en aquest article?
Que té a veure el fet que uns pares estiguin a favor de la eutanàsia, o que estiguin en contra de la pena de mort, amb que dediquin més temps en l'educació dels seus fills?
Està clar que per a una persona conservadora i tradicional, l'educació que uns pares progressistes puguin donar al seus fills la veurà incorrecta, però esque per a uns pares progressites la que donin uns pares tradicionals també estarà malament. Per què educan inculcant diferents valors, però només per això ho han de fer malament? Tant costa respectar a la gent?
Hem d'atacar així a les persones pel simple fet de que tenen una altre ideologia?
Jo crec que pel que és referent a l'educació ens hauríem de centrar més en altres temes com són la societat i el que el govern fa per afavorir una bona educació.

Treball Territori, el Parc de la Ciutadella

Aquest és el treball que varem exposar aquest dimecres l'Ariadna Soriano i jo

Ciutadella

View more presentations from Lauramoralesg.

Història
Com ja sabeu el parc de la Ciutadella està situat al barri de Ciutat Vella, de Barcelona; Felip V va ser qui va encarregar de construir la Ciutadella després de la Guerra de Successió, per tal de poder controlar Barcelona i Catalunya.
Entre 1869 i 1888, el general Joan Prim la va fer enderrocar, malgrat tot s'han conservat el palau del Governador, la capella i l'arsenal.
L'any 1888, amb motiu de l'Exposició Universal, es va construir el parc als terrenys de l'enderrocada Ciutadella.
Com a coses a destacar, podem dir que és la més gran d'Europa i té forma d'estrella.

Característiques
És un dels parcs més importants i grans que té Barcelona, per aquesta raó diàriament està replet de gent ja sigui infants que juguen, excursions, parelles que passegen, avis amb els seus nets, persones passejant gossos, turistes... és a dir, és un espai amb una gran immensitat de relacions humanes, i així ho vam poder comprovar.

Equipaments
El parc conté des de el Parlament, el museu de geologia i zoologia, un institut, llacs, una cascada, escultures de persones emblemàtiques, zones infantils... però sobretot és important perquè et permet desconectar i relaxar-te... et fa sentir com si estiguessis al mig de la muntanya.
Disposa de deu accessos i té una extensió de 17,42 hectàrees, sense comptar els terrenys que ocupa el Zoo de Barcelona.
Tradicionalment al parc s'organitzen jornades de ballades de sardanes on tothom, té la possibilitat de participar-hi, a demés es celebren diverses festivitats com el dia universal de la infància, per la diada s'organitzen actes, al igual que per la Mercè... També conté una glorieta de música en la qual s'organitzen concerts.
En definitiva, és un parc molt "actiu" i molt influent en la cultura catalana.

*les fotografies no són extretes de cap lloc sinó que les varem fer nosaltres quan varem visitar el parc.

Seminari

Aquesta setmana a seminari la estem dedicant a la organització i realització del treball que hem de fer de la setmana cultural, que va ser la setmana passada.
Ens hem repartit per grups i cada grup fa el treball del que hem fet cada dia.

"Los niños ingleses tendrá educación sexual en primaria"

Aquesta noticia extreta del País.com, ens la han proposat la Jesica Ortega i l'Arnau Carretero.
Tracta d'una proposta feta per el Govern Britànic, la qual diu que els nens des dels cinc anys fins als onze estudiaran la evolució i aprendran educació sexual a l'escola.
Això es farà ja que es vol aplicar una nova reforma que reduirà les 13 assignatures que tenen ara en sis àrees, i també profunditzarà més en la història britànica.
Malgrat tot hi haurà l'opció de que els pares puguin demanar que no s'imparteixin aquestes classes, encara que els experts creuen que és important començar l'educació sexual amb els nens.

Jo crec que si es comença bé, i es fa a poc a poc, l'educació sexual si que s'hauria de fer amb els nens, però sempre i quan es faci bé. Amb els nens de cinc anys potser tant sols s'hauria de parlar de les diferències entre els nens i les nenes i així anar fent poc a poc.
I amb això de que alguns pares no els hi sembla bé, jo crec que han de canviar de mentalitat per què estem en una societat diferent i més moderna, on els seus fills no creixeran igual que ells pel que fa a aquest tema, ja que hi ha més informació, més llibertat d'expressió, etc.

Ombres

Ahir a la tarda, a classe de llenguatge visual i plàstic varem treballar un tema que hem va semblar força interessant: les ombres.
Els nens petits acostumen a tenir por a la foscor per què es formen ombres que fan formes i això els espanta. Per tant a l'escola es poden treballar les ombres d'es d'un punt de vista plàstic i divertit, que fa que les vegin diferent.
Es poden fer exercicis com resseguir les ombres que hi han al terra, o fer retrats amb les siluetes dels companys (de les ombres projectades a la paret), etc.
Nosaltres a classe varem fer un exercici que consistia en projectar una imatge, la nostra era del pintor Mucha, i repassar les línies que projectava. I aquest va ser el resultat:

Setmana Cultural

setmana cultural

View more presentations or Upload your own.

Aquest és un recull del que varem fer a la Setmana Cultural cada dia, on hi ha el que ens va aportar com a futurs mestres d'educació infantil, amb imatges de les activitats, etc.
Aquesta presentació la varem fer entre tots els que anem a seminari amb la Loles, cada un es va ocupar d'una part, i la Mireia Palomo es va encarregar de juntar-les totes.

El llenguatge audiovisual

Una cosa que hem de saber és llegir el llenguatge digital. Avui dia, en la nostra societat és algo completament normal i que tots sabem fer, però no per això significa que no s'aprengui.
A través del llenguatge visual es transmeten sensacions i emocions. Les informacions no es transmeten bé, queden en un segon pla, només les imatges.
Els vídeos no són bons per a transmetre informacions, ja que quan els veiem ens quedem amb les imatges i el que ens han transmès.
Els vídeos són difícils d'utilitzar per a transmetre coneixements a l'hora d'usar-los a classe. Per a aquesta fialitat hi han dos tipus de vídeos, el vídeo-motivador i el vídeo-lliçó. Amb els vídeos motivadors s'aprèn després de veure'ls, fent que cada nen faci una reflexió i en tregui les seves pròpies conclusions.

Auditori

Avui divendres, hem anat a l'auditori de Barcelona. Aquesta activitat constava de tres parts, la primera era una visita al Museu de la Música, la segona era un concert (que realment el que hem vist nosaltres és un assaig) per a nens i nenes de dos anys, i finalment una conferència del Servei Educatiu.

Realment la visita al museu ha sigut massa curta, perquè hem tingut problemes de temps. Però el poc que hem vist a mi m'ha semblat interessant, ja que hi han molts instruments, de tot el món i de totes les èpoques. Per això crec que als nens els hi agradaria, encara que amb ells no es veuria tot, perquè segons quins semblen una mica fantàstics, amb aquelles formes estrambòtiques i els colors que tenien.
Al Museu de la Música hi ha una oferta educativa que jo trobo que està molt bé, ja que permeten que nens i nenes de dos anys toquin i vegin de molt aprop instruments que potser d'una altre manera no veurien ni tocarien.

Per una altre banda el concert, que es deia Corda i Descorda, a mi m'ha encantat. Jo crec que els nens veient i escoltant un concert així ho gaudeixen realment.
A més penso que està molt bé fer-lis viure la música d'una manera diferent a com l'acostumen a viure, és importar acostar la música als infants, que sentin que es toca per ells.
A més ha sigut un concert molt amè i dinàmic, els músics no eren seriosos com els que toquen en les orquestres sinó que es ficaven en el paper dels nens molts cops i feien bromes, es disfressaven, s'amagaven...
Això és el que m'ha sobtat més, realment. Que els músics fessin bromes i utilitzessin petits elements per disfressar-se.
A més el concert no era curt, però no s'ha fet gens llarg ni pesat. Tocaven música de tot tipus, alegre, per anar a dormir, per a ballar, etc. I tots els músics estaven fent alguna cosa tota l'estona.

Per acabar ens han fet una conferència, on ens han explicat l'oferta educativa que hi ha al centre, com va sorgir tot això dels concerts per a infants, que els fan ells mateixos, etc.

Visita a l'escola Joan XXIII

L'activitat d'avui dijous constava d'anar a visitar l'escola Joan XXIII, que és un centre característic pel que fa als mètodes de treball ja que estan relacionats estretament amb les noves tecnologies.

Aquest centre es troba en un barri els origens del qual eran pobresa i inmigració per tant aquesta escola volia aconseguir la integració de les persones del barri, per a fer-ho primer es va obrir una piscina a dins del centre on hi podia anar qualsevol persona del barri, però anys després la varen haver de tancar per que s'hi va construir un gimnàs amb una més nova a dins. La qual cosa va donar pas a fer, en el seu lloc, sales d'ordinadors per als familiars i la gent del barri que estan sempre obertes.

Això a fora de l'escola, a les aules, es van incorporar noves tecnologies i les TIC, com ho varem poder comprovar.

Realment és una imatge que xoca, el fet de veure infants de quatre anys dibuixant en una pantalla digital, o nens de la mateixa edat treballant en ordinadors, o pintant en pantalles petites i individuals com si fossin paper.

Malgrat tot, encara que veure això impressioni, jo crec que la incorporació de les TIC en un centre de parvulari no està gens malament, al contrari, beneficia molt als infants. Ja que els esta introduint des d'un primer moment al món de la tecnologia, fent que dintre d'uns anys, no els costi tant manegar aparells electrònics.
A més, el fet que treballin amb diferents metodologies, els permet experimentar més, aprendre més coses, tindre dos punts de partida i dos visions que són, completament diferents.
Per això trobo que està bé que treballin amb aparells informàtics sempre i quant l'ús no sigui abusiu.
Està clar que això comporta a un canvi en els processos d'ensenyament i aprenentatge, però això no significa que no sigui bo per als infants i més en davant, per a la societat.
A la història sempre hi han hagut canvis, molts no han agradat des d'un principi, però hem de saber progressar al ritme que ho fa la societat.

MNAC

Avui dimarts, hem anat al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Un cop allà, ens han fet una explicació de com va sorgir la idea de fer visites a nens d'infantil al museu, i de com ho duen a terme.
Les visites per a nens no són massa llargues, acostumen a durar al voltant d'una hora, i treballes aspectes de l'exposició que són simples però els inicien a l'art.
La exposició que hem vist nosaltres es deia So i Color, i era una aproximació a l'Art Romànic, un art difícil per a nens que està enfocat des d'el punt de vista dels colors, que són molt vistosos, les sanefes, que hi han moltes, detalls com els ulls que els tenen molt grans, la poca expressivitat, etc.

Per aquesta exposició hi han tot de cançons preparades per quan s'ha de veure una obra determinada, hi ha molt material per a jugar mentre es treballa la peça, com puzles... També cançons que ells preparen a l'escola prèviament, una titella que els hi envia una carta a l'escola per convidar-los, i els acompanya a l'inici i al final de l'exposició, etc.

NatuPark

Aquesta setmana serà la setmana cultural. Durant aquests cinc dies no hi hauran classes però farem cada dia una activitat diferent proposada pels professors. Excepte dimecres que hem de buscar nosaltres mateixos una oferta educativa.

Doncs avui dilluns hem anat al NatuPark de Cerdanyola del Vallès. Es tracta d'un bosc que està tancat i en els arbres hi han plataformes, cordes, tirulines... I s'ha d'anar d'arbre en arbre per els diferents nivells (que van per altures).

Ha sigut una sortida molt intensa.

Jo crec que en una sortida així els nens s'ho deuen passar molt bé a part de que treballen aspectes que es tracten en l'educació física com són l'equilibri, la coordinació de moviments... I també treballen la confiança i seguretat en ells i els seus companys.

Exemples de començaments "nefastos"

Aquests són alguns exemples de començaments de discursos que no estan bé que hem parlat a classe, ja que el primer dóna la sensació de que estigui allà perquè li ha tocat, i a ningú li agrada anar a una conferència on el que t'està explicant alguna cosa està allà per complir i prou, sense ganes.
El segon està tan obsessionat amb fer un discurs breu, que no deixa de repetir aquesta paraula, cosa que cansa i fins i tot molesta a l'oient.
I per acabar el tercer començament també està força malament perquè per començar no domina el català, i el va barrejant amb el castellà, a més és un orador insegur i que no està gaire convençut del que va a explicar i a més no sembla que li intersi gaire.

1- "Jo no sóc un bon orador... De fet, és la primera vegada que em toca exposar un tema, però, en fi, l'exposaré, ja que així hi he quedat. M'hauran de perdonar si no m'expresso amb prou claredat, però confio que el tema els interessi. No tenia gaire clar per on començar a explicar-ho, però he pensat que la millor manera seria..."

2- "Bé, abans de començar amb el tema que ens ha portat aquí, els vull prometre brevetat. I cal ser breu perquè, com va escriure Quevedo, allò que és bo, si és breu, dos cops breu... perdó, bo. Per això he portat unes petites notes, molt breus, per explicar el tema breument..."

3- "M'han portat aquí per exposar-los aquest tema, i suposo que volen acabar de pressa. Jo, modestamente, no sé si el que els vull aportar els pot interessar. Tampoc no tinc clar que els hagi d'aportar novetats perquè, modestamente, i vostès em perdonaran, he hagut de preparar aquesta intervenció a corre-cuita i..."

Un bon orador ha d'amagar totes aquestes inseguretats, s'ha de mostrar ferme i ha d'aconseguir que el públic confí en ell i cregui el que diu.

Billy Eliot

Aquesta setmana a seminari hem vist la pel·licula de Billy Eliot. És una pel·licula molt dinàmica que està carregada d'emocions que no deixen d'impregnar a l'espectador.
Billy Eliot tracta d'un nen al que li agrada molt ballar, descobreix la seva passió en una classe de ballet on hi va de casualitat i des d'aquell dia ja no deixa de ballar. L'únic problema que es troba és el que el ballet significa per als adults, els quals no veuen bé que un nen balli ballet. Quan el seu pare s'assabenta de que el seu fill ja no va a classe de boxeig, que es el que ell va fer de petit i que ara en comptes d'això balla, no ho accepta. Li ho prohibeix.
Malgrat tot hi ha una dona que sempre l'ajuda i el recolza, la professora de ball, que fins i tot li fa classes particulars perquè es pugui presentar a unes proves d'una escola molt important.
Finalment en Billy Eliot aconsegueix que el seu pare el deixi ballar amb simplement mostrant-li com ho fa, i és acceptat en l'escola de ball.

Aquesta pel·licula, malgrat haver-se gravat fa uns vint anys, mostra encara problemes actuals de gènere i sexe.
D'aquest tema varem parlar en l'última classe de seminari.
Els problemes de sexe, com era el cas de l'amic d'el protagonista, ara ja estan una mica més aceptats i solventats, ja que cada vegada es veuen més persones homosexuals i la societat sembla començar a aceptar-ho, que no vol dir que encara quedi bastant per que estigui acceptat totalment. Però si parlem de gènere, jo penso que encara queda molt per fer, perquè tenim uns estereotips marcats molt forts, com vem parlar a seminari del fet de que, per exemple, una nena al néixer ho havia de tenir tot rosa, i un nen blau. O el mateix problema que va tenir Billy Eliot fa vint anys segueix passant, el ballet és per nenes.
I el problema, com ja es va veure a la pel·licula, no són els nens, sinó els adults que no ajuden a canviar aquests estereotips.
I no estic dient que entre els homes i les dones no hi hagin diferències, per que sí que les hi han, però això no significa que un home no pugui fer una activitat on hi han més dones ni al revés.
Personalment crec que hem de partir de la idea de que els homes i les dones som diferents, però que no per això hi han d'haver discriminacions. Tots dos són iguals, l'únic que canvien són les característiques d'un o d'un altre, i aquestes no fan millor a cap dels dos.

Més contes

Aquest dijous, la Mireia a seminari ens ha explicat el conte del petit Taronja és un conte que m'ha agradat molt ja que mentre l'explicava anava pintant la història sobre un paper amb pintura, i ha sigut molt divertit i original.
A més és una història que permet mostrar als infants que els colors es poden barrejar per a fer altres de nous.

Qui és...?

Aquest és un treball que hem fet per a la classe de comunicació, on s'havia de descriure a una persona a través dels detalls perquè els companys de classe poc a poc descobrissin qui era la persona.

La companya que jo he descrit és l'Ariadna Soriano.

Gabilondo sugiere que la enseñanza obligatoria dure hasta los 18

Aquesta notícia extreta del diari el País, ens la varen presentar la Leti i la Patri a seminari.
El tema d'aquesta ja està clar, Gabilondo ha proposat que l'ensenyament obligatori ho sigui fins a la majoria d'edat. També ha parlat d'allargar el batxillerat a tres anys.
Gabilondo es recolzava en el fet que hi han alguns països europeus on l'educació és obligatòria fins als 18 anys, encara que allà dels 16 als 18 anys l'educació és a temps partida, és a dir que els estudiants poden treballar i estudiar alhora.
Una de les repliques que va tenir aquesta iniciativa va ser que a Espanya el 30% dels estudiants deixen l'escola quan fan els setze anys. Per tant, que s'hauria de fer amb aquests joves desmotivats a les aules?

A classe varem fer un debat que es va dividir en dues opinions, els que consideraven que si s'obliguen als alumnes desmotivats que no volen seguir estudiant durant dos anys més aquests no farien més que molestar i endarrerir les classes i els que creien que això era bo i necessari.
Jo personalment opino que això de la educació obligatòria està bé sempre i quant sigui a temps partit i es pugui escollir entre fer el batxillerat o un modul. Perquè aixi els alumnes que volen deixar d'estudiar per a treballar poden primer, aprendre un ofici (que a més ho poden compaginar amb petits treballs).

Lectura de comunicació

Avui, en la classe de comunicació, hem fet una pràctica de lectura. Havíem de preparar-nos una lectura per fer-la en veu alta que no fos no molt llarga.
Jo he llegit un fragment d'un llibre que es diu Colores, de Victoria Finlay, que és un llibre d'aquells que sempre estan per casa i sempre m'ha semblat curiós.
El fragment que he llegit era el següent:

"Había una ve en China un color secreto. Era tan secreto que se decía que solo la realeza podía poseerlo. Se encontraba en un tipo de cerámica muy especial llamada mi se, que significa "color misterioso". En los siglos IX y X, cuando se fabricó, y durante cientos de años después, la gente se preguntó qué aspecto tendría y por qué constituiría un secreto. Sabían que era de color verde, pero todo lo demás eran especulaciones.
Pasaron los siglos. A veces, los ladrones -o arqueólogos extrangeros- asaltaban tumbas, y unas semanas más tarde en tiendas de antigüedades de todo el mundo aparecían unos cuencos verdosos que, según se afirmaba, eran de verdadero mi se. Y a veces, otros arqueólogos, un poco más responsables, exacavaban otras tumbas, y unos años después aprecían en las vitrinas de museos de arte de todo el mundo otros cuencos verdes que, por lo que se suponía, podrían ser de verdadero mi se. Pero en 1987, cuando se descubrió una cámara secreta de tesoros en las ruinas de una torre derrumbada, junto con un completo inventario tallado en madera, los estudiosos supieron con certeza que habían encontrado ejemplos auténticos de aquella porcelana legendaria. El día en el que el emperador los donó, once siglos antes, los guardaron bajo llave, y desde entonces habían permanecido escondidos."

Dos entorns per a l'educació infatil

El document que hi ha a continuació és una pràctica per a TIC que consistia en comparar i descriure dues pàgines webs d'educació que són edu356 i educàlia, i fer també una valoració de la utilitat educativa.
Al acabar aquesta pràctica s'havia de pujar el document a Scribd i penjar-lo al bloc amb una entrada (a través del codi embed).

PRACTICA BLOC webs

Decàleg del bon comunicador

Aquest dimecres classe de comunicació oral, escrita i digital hem fet entre tots el que creiem que és decàleg del bon comunicador.
Varem dividir en els aspectes que s'havia de centrar i aquest ha sigut el resultat

RELACIONAT AMB EL CONTINGUT

-Un bon comunicador ha de tenir un bon guió a mà.
-Ha de ser capaç d'improvisar.
-En el discurs no hi ha de mancar ni sobrar res, ha de saber sintetitzar i trobar les idees més importants.
-S'han d'evitar les "coletillas" o "muletillas"
-I sobre tot, un bon orador ha de descriure, argumentar, comparar i exemplificar per tal que el seu discurs sigui més amè i entenedor.

LLENGUATGE CORPORAL

-Són importants la gesticulació, la posició del comunicador, les mirades (que miri a tothom; no al terra ni al sostre), els somriures, tècniques per amagar el nerviosisme, etc.
-S'ha d'ensenyar el cos sencer, ja que això dóna seguretat tant a l'orador com a l'espectador.
-I també és important que el comunicador controli la respiració, ja que això ajuda a controlar els nervis.

LA VEU

-S'ha de fer un bon ús de la veu (vigilar la intensitat, el volum, el to, l'entonació, l'articulació, la vocalització, les pauses i els silencis...)
-A més s'ha de fer un bon ús també del llenguatge oral: lèxic, vocabulari, claredat, precisió, brevetat, oposició i antítesi.

ELEMENTS DE L'ENTORN

-A vegades convé utilitzar suports audiovisuals
-I s'ha de vigilar amb l'entorn sonor, la llum de la sala, etc.

ESTRATÈGIES PER A CAPTAR EL PÚBLIC

-Un bon comunicador ha d'utilitzar figures retòriques
-Ha de tenir una bona actitud
-Ha de fer servir un vocabulari adequat
-Si s'utilitza l'humor, es capta millor al públic.
-És important fer servir exemples per a capar l'atenció del públic
-Es poden explicar acudits i/o anècdotes, ja que fan que l'orador sigui més pròxim.
-L'orador a més ha de saber adaptar el discurs per segons a quin públic vagi dirigit
-I finalment ha de tenir una actitud positiva.

Pràctica de Tic

dimecres 4 de novembre
Google Docs

Avui a classe de gestió de la informació hem fet tres pràctiques per grup que ens ha proposat el professor. Es tractava de veure el funcionament del Google Docs que és semblant al dels wikis. El Google docs és un programa lliure que es treballa directament des d'Internet i que és fàcil i ràpid. A més evita el fet d'anar enviant i acumulant documents ja que es pot tenir un i en aquest convidar a la gent que vulguis que hi tingui accés.

El meu grup estava format per la Núria Comajoan, la Cora Nicolás, la Leticia Ribas i jo.

En la primera pràctica hem creat un document des del Google Docs, per a poder fer-ho, una persona l'havia de crear i llavors convidar als demés companys que vulgues que hi tinguessin accés (en aquest cas al nostre grup). Els convidats podíem editar i guardar els canvis, d'una manera bastant fluïda. Hem escrit, a través d'aportacions de totes, la recepta d'un pa de pessic de xocolata.

La segona pràctica constava de fer una presentació de power point, i nosaltres hem escollit el mateix tema. A l'hora de fer la presentació el procediment era el mateix, una persona el creava i convidava als altres, que podien editar i guardar canvis com aquesta.

Per acabar, la tercera pràctica consistia en crear (una persona) un formulari amb preguntes relacionades amb la segona pràctica les quals havíem de respondre les demés. Un cop totes les preguntes estaven contestades, el Google Docs creava un full de calcul automàticament on hi apareixien les preguntes formulades a dalt i les respostes de cada una abaix.

Treball Col·laboratiu Viquipèdia

Durant aquestes dues setmanes passades, la Beatriz González, l'Ariadna Soriano, la Leticia Ribas, la Cora Nicolás, la Núria Comajoan i jo hem estat fent un treball col·laboratiu a la Viquipèdia.

El que hem fet ha sigut ampliar un apartat que ja existia de la il·lustradora infantil Mercè Llimona. Hem ampliat la seva vida, la obra i la seva bibliografia personal, dividint-la en obres que ha fet ella, obres que tant sols ha il·lustrat, obres de la Mercè Llimona que no eren infantils, etc.
El resultat ha sigut satisfactori ja que abans de que féssim res en aquesta pàgina hi havia molt poca informació i en canvi ara hi ha una llarga pàgina.

La viquipèdia no deixa de ser un wiki, per tant un pot editar sempre que vulgui les entrades que ja estan fetes o crear-ne de noves sempre i quant estigui registrat.
Aquesta font d'informació pot no semblar fiable, però ho és i molt, ja que les persones registrades són moltes i totes vetllen per una bona informació, per tant, sempre que hi hagi una irregularitat serà canviada, i ràpid, degut al nombre tant elevat de membres de la Viquipèdia. El marge d'error d'aquesta és d'uns dos minuts aproximadament.

De la refelxión personal a la reflexión crítica en equipo: un proceso de transformación en la práctica profesional

Aquest treball tracta sobre una conferència que ens va fer l'Ana del Barrio, en la que explicava que estava treballant en un projecte on es volia aconseguir que els mestres treballessin a partir de la reflexió i la igualtat.

Treball Conferencia

View more documents from Lauramoralesg.

Entorn Sonor

Aquest es un treball proposat per la Lola González, professora de seminari. Es tractava de fer un recull de sons i sorolls que escoltàvem al llarg del dia dins de casa nostre i de camí a la facultat. Com es pot comprovar en el meu treball i molts altres, vivim en un entorn sonor força contaminat. No deixem de sentir sorolls aliens a nosaltres que acostumen a més, a ser desagradables.


Itinerari Sonor

View more documents from lauramoralesgarcia3.