dissabte, 5 de desembre de 2009

Actualitat educativa a seminari

setmana del 1 i 3

Durant aquesta setmana a seminari hem parlat de dues notícies diferents. La primera, de l'Alexandra Calero, la qual tractava de la creació de noves aules voluntàries d'acollida.
I parlava sobre unes aules que s'estaven fent en les quals els immigrants, quan arriben a Catalunya, abans d'anar a classe amb els demés nens passen prèviament per aquestes, per ta d'ajudar-los en una cosa tan bàsica com és l'idioma. Perquè d'aquesta manera un cop comencin les classes amb els seus companys, puguin seguir-les millor i l'idioma no els impedeixi tant l'aprenentatge com la relació que pugui establir amb la resta d'alumnes.
A mi sincerament aquesta idea em sembla molt bona, perquè d'aquesta manera estem ajudant a infants a no aterrar en un altre país on hi ha un altre idioma que ells desconeixen i a més uns altres costums.
Aquestes aules els agruparien per llocs d'origen de tal manera que els permet conèixer altres nens que es troben en la mateixa situació i que com a mínim, comparteixen llengua.

L'altre notícia la varen portar la Laura Rovira i l'Anna Porcar, tractava del fet que les jornades de treball dels pares són massa llargues, i que això crea "niños llavero".
En aquesta notícia, el tema que es tracta és bàsicament el que diu el títol. El fet de que els pares treballin tantes hores és un problema per als fills. El que fan és ficar-los a fer activitats extraescolars o bé els porten a casa dels avis els que ho poden fer. Però què passa amb els nens que fan cap d'aquestes dues coses? aquests són els anomenats "niños llavero", ja que des de ben petits ja van sols a casa. Els resultats d'aquest fet són lamentables, ja que provoquen que els nens es sentin sols i també augmenten el fracàs escolars, perquè aquells nens no tenen a ningú al seu costat que els recolzi i els hi faci ser constants amb els deures i l'escola.
"Los resultados de una macroencuesta realizada por la Fundación SM y la Universidad Pontificia de Comillas atestiguaron en el 2008 que uno de cada cuatro alumnos españoles de entre 6 y 14 años (cerca de un millón) se sentía solo al llegar a casa después del colegio. De ellos, 150.000 se encontraban sin compañía al entrar en su domicilio."

Tot això és molt trist, però ho hem estat debatent a classe i no hem trobat cap solució. Això seguirà sent així, ja que és impossible combinar els horaris dels pares amb els de l'escola dels nens.
Encara que jo penso que algú de més a dalt hauria de fer alguna cosa, perquè no és gens gratificant saber que hi han tants nens sols, que es sentin sols i tan fracàs escolar degut a aquest problema, perquè és un problema.

Cap comentari:

Publica un comentari