Aquesta és una notícia de l'escola de la meva mare, que el passat dimecres 23 va sortir per tv3.
Tracta de la metodologia que utilitzen algunes mestres de l'escola bressol Valldaura, i és que juguen sense joguines.
Com expliquen en aquest vídeo, fan servir tot de materials reciclats que permeten als infants experimentar i passar-so igual de bé, a més enriqueix la seva creativitat. Ja que els permet desenvolupar-se modificant, creant i experimentant amb diferents materials.
Aquest joc sense joguines mostra com no cal comprar per a tenir alguna cosa innovadora, busquen com diu una mestra: "un joc senzill i natural".
Penso que és molt important el treball que fan en aquesta escola bressol perquè el fet de mostrar als infants que no només poden jugar amb joguines és necessari i més en una societat com en la que vivim.
Una altre cosa que cal destacar és que no ho fan de tant en tant sinó que és una filosofia que segueixen des de fa ja temps.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris actualitat educativa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris actualitat educativa. Mostrar tots els missatges
dijous, 24 de desembre del 2009
Jugar sense joguines
Etiquetes de comentaris:
actualitat educativa,
reflexions,
vídeo
dijous, 10 de desembre del 2009
Bebetecas
Aquest dijous la Laura Figueras ens ha portat a classe una notícia en la qual es parla de la idea de fer bebetecas al Perú. El problema és que la notícia és del juny del 2008, i no és gaire actual...
Per tant no se sap que va passar al final.
Les bebetecas són espais on van les mares amb els seus fills bebès i els hi llegeixen i expliquen contes.
El fet que hagin proposat fer bebetecas al Perú no em sembla gaire correcte, ja que estem parlant d'un país subdesenvolupat i pobre, el qual podria destinar aquests diners en fer biblioteques i aleshores si que es podrien fer bebetecas, però dins d'aquestes, és a dir, com un espai més. Perquè penso que en comptes d'innovar han de cobrir les necessitats mínimes que tenen.
O fer noves escoles o millorar les que ja existeixen, perquè la bebeteca com a tal no crec que tingui tanta importància com per fer un edifici únicament destinat a això.
Per tant no se sap que va passar al final.
Les bebetecas són espais on van les mares amb els seus fills bebès i els hi llegeixen i expliquen contes.
El fet que hagin proposat fer bebetecas al Perú no em sembla gaire correcte, ja que estem parlant d'un país subdesenvolupat i pobre, el qual podria destinar aquests diners en fer biblioteques i aleshores si que es podrien fer bebetecas, però dins d'aquestes, és a dir, com un espai més. Perquè penso que en comptes d'innovar han de cobrir les necessitats mínimes que tenen.
O fer noves escoles o millorar les que ja existeixen, perquè la bebeteca com a tal no crec que tingui tanta importància com per fer un edifici únicament destinat a això.
Etiquetes de comentaris:
actualitat educativa,
seminari
dissabte, 5 de desembre del 2009
Actualitat educativa a seminari
setmana del 1 i 3
Durant aquesta setmana a seminari hem parlat de dues notícies diferents. La primera, de l'Alexandra Calero, la qual tractava de la creació de noves aules voluntàries d'acollida.
I parlava sobre unes aules que s'estaven fent en les quals els immigrants, quan arriben a Catalunya, abans d'anar a classe amb els demés nens passen prèviament per aquestes, per ta d'ajudar-los en una cosa tan bàsica com és l'idioma. Perquè d'aquesta manera un cop comencin les classes amb els seus companys, puguin seguir-les millor i l'idioma no els impedeixi tant l'aprenentatge com la relació que pugui establir amb la resta d'alumnes.
A mi sincerament aquesta idea em sembla molt bona, perquè d'aquesta manera estem ajudant a infants a no aterrar en un altre país on hi ha un altre idioma que ells desconeixen i a més uns altres costums.
Aquestes aules els agruparien per llocs d'origen de tal manera que els permet conèixer altres nens que es troben en la mateixa situació i que com a mínim, comparteixen llengua.
L'altre notícia la varen portar la Laura Rovira i l'Anna Porcar, tractava del fet que les jornades de treball dels pares són massa llargues, i que això crea "niños llavero".
En aquesta notícia, el tema que es tracta és bàsicament el que diu el títol. El fet de que els pares treballin tantes hores és un problema per als fills. El que fan és ficar-los a fer activitats extraescolars o bé els porten a casa dels avis els que ho poden fer. Però què passa amb els nens que fan cap d'aquestes dues coses? aquests són els anomenats "niños llavero", ja que des de ben petits ja van sols a casa. Els resultats d'aquest fet són lamentables, ja que provoquen que els nens es sentin sols i també augmenten el fracàs escolars, perquè aquells nens no tenen a ningú al seu costat que els recolzi i els hi faci ser constants amb els deures i l'escola.
"Los resultados de una macroencuesta realizada por la Fundación SM y la Universidad Pontificia de Comillas atestiguaron en el 2008 que uno de cada cuatro alumnos españoles de entre 6 y 14 años (cerca de un millón) se sentía solo al llegar a casa después del colegio. De ellos, 150.000 se encontraban sin compañía al entrar en su domicilio."
Tot això és molt trist, però ho hem estat debatent a classe i no hem trobat cap solució. Això seguirà sent així, ja que és impossible combinar els horaris dels pares amb els de l'escola dels nens.
Encara que jo penso que algú de més a dalt hauria de fer alguna cosa, perquè no és gens gratificant saber que hi han tants nens sols, que es sentin sols i tan fracàs escolar degut a aquest problema, perquè és un problema.
Durant aquesta setmana a seminari hem parlat de dues notícies diferents. La primera, de l'Alexandra Calero, la qual tractava de la creació de noves aules voluntàries d'acollida.
I parlava sobre unes aules que s'estaven fent en les quals els immigrants, quan arriben a Catalunya, abans d'anar a classe amb els demés nens passen prèviament per aquestes, per ta d'ajudar-los en una cosa tan bàsica com és l'idioma. Perquè d'aquesta manera un cop comencin les classes amb els seus companys, puguin seguir-les millor i l'idioma no els impedeixi tant l'aprenentatge com la relació que pugui establir amb la resta d'alumnes.
A mi sincerament aquesta idea em sembla molt bona, perquè d'aquesta manera estem ajudant a infants a no aterrar en un altre país on hi ha un altre idioma que ells desconeixen i a més uns altres costums.
Aquestes aules els agruparien per llocs d'origen de tal manera que els permet conèixer altres nens que es troben en la mateixa situació i que com a mínim, comparteixen llengua.
L'altre notícia la varen portar la Laura Rovira i l'Anna Porcar, tractava del fet que les jornades de treball dels pares són massa llargues, i que això crea "niños llavero".
En aquesta notícia, el tema que es tracta és bàsicament el que diu el títol. El fet de que els pares treballin tantes hores és un problema per als fills. El que fan és ficar-los a fer activitats extraescolars o bé els porten a casa dels avis els que ho poden fer. Però què passa amb els nens que fan cap d'aquestes dues coses? aquests són els anomenats "niños llavero", ja que des de ben petits ja van sols a casa. Els resultats d'aquest fet són lamentables, ja que provoquen que els nens es sentin sols i també augmenten el fracàs escolars, perquè aquells nens no tenen a ningú al seu costat que els recolzi i els hi faci ser constants amb els deures i l'escola.
"Los resultados de una macroencuesta realizada por la Fundación SM y la Universidad Pontificia de Comillas atestiguaron en el 2008 que uno de cada cuatro alumnos españoles de entre 6 y 14 años (cerca de un millón) se sentía solo al llegar a casa después del colegio. De ellos, 150.000 se encontraban sin compañía al entrar en su domicilio."
Tot això és molt trist, però ho hem estat debatent a classe i no hem trobat cap solució. Això seguirà sent així, ja que és impossible combinar els horaris dels pares amb els de l'escola dels nens.
Encara que jo penso que algú de més a dalt hauria de fer alguna cosa, perquè no és gens gratificant saber que hi han tants nens sols, que es sentin sols i tan fracàs escolar degut a aquest problema, perquè és un problema.
Etiquetes de comentaris:
actualitat educativa,
reflexions,
seminari
dissabte, 28 de novembre del 2009
"Famílies"
Aquest matí m''he trobat amb aquesta notícia i m'ha semblat una aberració.
Sebastián Tobarra, en aquest article, classifica les famílies en quatre grups; la primera extravertida i progressista, la segona: introvertida i tradicional, la tercera conflictiva, i la quarta armònica i amb bona convivència.
Per a començar ja em sembla que el fet de classificar les famílies en quatre grups no és gaire coherent, ja que hi ha molts tipus de famílies i relacions, tantes com persones viuen en aquest país.
Més tard en aquest article es diu que les famílies en les quals els pares són progressistes, aquests dediquen menys temps a l'educació dels fills, tot i que ells siguin intel·lectuals amb estudis i bons treballs.
Aquesta idea a part de ser ridícula és absurda. Perquè no tots els pares progresites són empresaris amb carreres universitàries, també hi ha molta gent que ho és i no ha estudiat a la universitat.
El que m'indigna més d'aquesta notícia és que està escrita amb to recelós, de posicionament clar en contra del progressisme.
Es que el fet de ser conservador fa que eduquis millor als teus fills? Es que el progressisme no busca progressar, és a dir millorar, créixer, no és contradiu això amb el que s'exposa en aquest article?
Que té a veure el fet que uns pares estiguin a favor de la eutanàsia, o que estiguin en contra de la pena de mort, amb que dediquin més temps en l'educació dels seus fills?
Està clar que per a una persona conservadora i tradicional, l'educació que uns pares progressistes puguin donar al seus fills la veurà incorrecta, però esque per a uns pares progressites la que donin uns pares tradicionals també estarà malament. Per què educan inculcant diferents valors, però només per això ho han de fer malament? Tant costa respectar a la gent?
Hem d'atacar així a les persones pel simple fet de que tenen una altre ideologia?
Jo crec que pel que és referent a l'educació ens hauríem de centrar més en altres temes com són la societat i el que el govern fa per afavorir una bona educació.
Sebastián Tobarra, en aquest article, classifica les famílies en quatre grups; la primera extravertida i progressista, la segona: introvertida i tradicional, la tercera conflictiva, i la quarta armònica i amb bona convivència.
Per a començar ja em sembla que el fet de classificar les famílies en quatre grups no és gaire coherent, ja que hi ha molts tipus de famílies i relacions, tantes com persones viuen en aquest país.
Més tard en aquest article es diu que les famílies en les quals els pares són progressistes, aquests dediquen menys temps a l'educació dels fills, tot i que ells siguin intel·lectuals amb estudis i bons treballs.
Aquesta idea a part de ser ridícula és absurda. Perquè no tots els pares progresites són empresaris amb carreres universitàries, també hi ha molta gent que ho és i no ha estudiat a la universitat.
El que m'indigna més d'aquesta notícia és que està escrita amb to recelós, de posicionament clar en contra del progressisme.
Es que el fet de ser conservador fa que eduquis millor als teus fills? Es que el progressisme no busca progressar, és a dir millorar, créixer, no és contradiu això amb el que s'exposa en aquest article?
Que té a veure el fet que uns pares estiguin a favor de la eutanàsia, o que estiguin en contra de la pena de mort, amb que dediquin més temps en l'educació dels seus fills?
Està clar que per a una persona conservadora i tradicional, l'educació que uns pares progressistes puguin donar al seus fills la veurà incorrecta, però esque per a uns pares progressites la que donin uns pares tradicionals també estarà malament. Per què educan inculcant diferents valors, però només per això ho han de fer malament? Tant costa respectar a la gent?
Hem d'atacar així a les persones pel simple fet de que tenen una altre ideologia?
Jo crec que pel que és referent a l'educació ens hauríem de centrar més en altres temes com són la societat i el que el govern fa per afavorir una bona educació.
Etiquetes de comentaris:
actualitat educativa,
reflexions
dijous, 26 de novembre del 2009
"Los niños ingleses tendrá educación sexual en primaria"
Aquesta noticia extreta del País.com, ens la han proposat la Jesica Ortega i l'Arnau Carretero.
Tracta d'una proposta feta per el Govern Britànic, la qual diu que els nens des dels cinc anys fins als onze estudiaran la evolució i aprendran educació sexual a l'escola.
Això es farà ja que es vol aplicar una nova reforma que reduirà les 13 assignatures que tenen ara en sis àrees, i també profunditzarà més en la història britànica.
Malgrat tot hi haurà l'opció de que els pares puguin demanar que no s'imparteixin aquestes classes, encara que els experts creuen que és important començar l'educació sexual amb els nens.
Jo crec que si es comença bé, i es fa a poc a poc, l'educació sexual si que s'hauria de fer amb els nens, però sempre i quan es faci bé. Amb els nens de cinc anys potser tant sols s'hauria de parlar de les diferències entre els nens i les nenes i així anar fent poc a poc.
I amb això de que alguns pares no els hi sembla bé, jo crec que han de canviar de mentalitat per què estem en una societat diferent i més moderna, on els seus fills no creixeran igual que ells pel que fa a aquest tema, ja que hi ha més informació, més llibertat d'expressió, etc.
Tracta d'una proposta feta per el Govern Britànic, la qual diu que els nens des dels cinc anys fins als onze estudiaran la evolució i aprendran educació sexual a l'escola.
Això es farà ja que es vol aplicar una nova reforma que reduirà les 13 assignatures que tenen ara en sis àrees, i també profunditzarà més en la història britànica.
Malgrat tot hi haurà l'opció de que els pares puguin demanar que no s'imparteixin aquestes classes, encara que els experts creuen que és important començar l'educació sexual amb els nens.
Jo crec que si es comença bé, i es fa a poc a poc, l'educació sexual si que s'hauria de fer amb els nens, però sempre i quan es faci bé. Amb els nens de cinc anys potser tant sols s'hauria de parlar de les diferències entre els nens i les nenes i així anar fent poc a poc.
I amb això de que alguns pares no els hi sembla bé, jo crec que han de canviar de mentalitat per què estem en una societat diferent i més moderna, on els seus fills no creixeran igual que ells pel que fa a aquest tema, ja que hi ha més informació, més llibertat d'expressió, etc.
Etiquetes de comentaris:
actualitat educativa,
reflexions,
seminari
dimecres, 11 de novembre del 2009
Gabilondo sugiere que la enseñanza obligatoria dure hasta los 18
Aquesta notícia extreta del diari el País, ens la varen presentar la Leti i la Patri a seminari.
El tema d'aquesta ja està clar, Gabilondo ha proposat que l'ensenyament obligatori ho sigui fins a la majoria d'edat. També ha parlat d'allargar el batxillerat a tres anys.
Gabilondo es recolzava en el fet que hi han alguns països europeus on l'educació és obligatòria fins als 18 anys, encara que allà dels 16 als 18 anys l'educació és a temps partida, és a dir que els estudiants poden treballar i estudiar alhora.
Una de les repliques que va tenir aquesta iniciativa va ser que a Espanya el 30% dels estudiants deixen l'escola quan fan els setze anys. Per tant, que s'hauria de fer amb aquests joves desmotivats a les aules?
A classe varem fer un debat que es va dividir en dues opinions, els que consideraven que si s'obliguen als alumnes desmotivats que no volen seguir estudiant durant dos anys més aquests no farien més que molestar i endarrerir les classes i els que creien que això era bo i necessari.
Jo personalment opino que això de la educació obligatòria està bé sempre i quant sigui a temps partit i es pugui escollir entre fer el batxillerat o un modul. Perquè aixi els alumnes que volen deixar d'estudiar per a treballar poden primer, aprendre un ofici (que a més ho poden compaginar amb petits treballs).
El tema d'aquesta ja està clar, Gabilondo ha proposat que l'ensenyament obligatori ho sigui fins a la majoria d'edat. També ha parlat d'allargar el batxillerat a tres anys.
Gabilondo es recolzava en el fet que hi han alguns països europeus on l'educació és obligatòria fins als 18 anys, encara que allà dels 16 als 18 anys l'educació és a temps partida, és a dir que els estudiants poden treballar i estudiar alhora.
Una de les repliques que va tenir aquesta iniciativa va ser que a Espanya el 30% dels estudiants deixen l'escola quan fan els setze anys. Per tant, que s'hauria de fer amb aquests joves desmotivats a les aules?
A classe varem fer un debat que es va dividir en dues opinions, els que consideraven que si s'obliguen als alumnes desmotivats que no volen seguir estudiant durant dos anys més aquests no farien més que molestar i endarrerir les classes i els que creien que això era bo i necessari.
Jo personalment opino que això de la educació obligatòria està bé sempre i quant sigui a temps partit i es pugui escollir entre fer el batxillerat o un modul. Perquè aixi els alumnes que volen deixar d'estudiar per a treballar poden primer, aprendre un ofici (que a més ho poden compaginar amb petits treballs).
Etiquetes de comentaris:
actualitat educativa,
seminari
dilluns, 2 de novembre del 2009
De la refelxión personal a la reflexión crítica en equipo: un proceso de transformación en la práctica profesional
Aquest treball tracta sobre una conferència que ens va fer l'Ana del Barrio, en la que explicava que estava treballant en un projecte on es volia aconseguir que els mestres treballessin a partir de la reflexió i la igualtat.
Treball Conferencia
View more documents from Lauramoralesg.
Etiquetes de comentaris:
actualitat educativa,
comunicació
divendres, 30 d’octubre del 2009
Seminari, notícies
última setmana d'octubre
A seminari aquesta setmana hem treballat dos notícies, titulades "Los profesores no pueden llevar vaqueros" i "Expulsan de un cologio francés a una niña por llevar velo isámico".
-La primera noticia la varem fer una companya (l'Ariadna Soriano) i jo. Parla d'una escola anglesa en la que exigeixen que els mestres vagin ben vestits d'una manera exagerada. És a dir; no pode vestir amb roba que tingui colors cridaners, ni poden anar amb segons quins pentinats, ni amb texans, etc. Sinó que han d'anar ben combinats i amb roba elegant. L'escola ho defensa dient que és com una empresa i que la imatge que han de donar és bona ja que ells son els que la representen, els mestres en canvi s'han queixat molt i han convocat una reunió per que diuen que amb això se'ls questiona la seva capacitat per saber com vestir-se per ensenyar.
A classe varem fer un debat on la majoria de la gent va opinar que si en aquella escola era obligat portar uniforme, era just que als mestres se'ls apliqués també aquesta norma. A mi vist des d'aquest punt de vista també em sembla just, però des de la meva manera de pensar el fet de que els alumnes portin uniforme i els mestres tinguin que anar tant arreglats a ensenyar o aprendre, em sembla una tonteria. Cada nen, nena, professor, professora ha d'anar com vulgui (sempre dins d'uns límits, clar està), i si hi ha un noi que li agrada portar un pírcing que el porti, i si a una mestra li agrada una samarreta vermella està en el seu dret a portar-la. Aquestes coses no influeixen en les ganes que cada un li fiqui en aprendre o en ensenyar bé.
-La segona notícia la varen fer dos companyes, la Sílvia i la Marta, i tracta d'una nena de dotze anys que ha sigut expulsada d'una escola laica de França per portar el vel islàmic i no volguer-se'l treure. El fet és que en aquella escola hi ha una norma de fa quinze anys que prohibeix als alumnes a portar qualsevol cosa al cap (ni gorres, ni mocadors...) i no fa cap excepció per ella, els pares de la qual no cedeixen.
A classe vem parlar d'aquest tema i vem veure just que no es fes una excepció per a aquella nena, perquè aleshores altres nens es queixarien. També varem parlar de que la gent de fora ha d'adaptar-se a la nostra cultura. Jo penso que l'escola que l'ha fet fora no ha actuat justament, perquè és una nena i no s'ha de permetre que es quedi sense anar a l'escola per algo així. Potser haurien d'haver parlat més amb els pares o amb ella mateixa i trobar una altre solució.
-La primera noticia la varem fer una companya (l'Ariadna Soriano) i jo. Parla d'una escola anglesa en la que exigeixen que els mestres vagin ben vestits d'una manera exagerada. És a dir; no pode vestir amb roba que tingui colors cridaners, ni poden anar amb segons quins pentinats, ni amb texans, etc. Sinó que han d'anar ben combinats i amb roba elegant. L'escola ho defensa dient que és com una empresa i que la imatge que han de donar és bona ja que ells son els que la representen, els mestres en canvi s'han queixat molt i han convocat una reunió per que diuen que amb això se'ls questiona la seva capacitat per saber com vestir-se per ensenyar.
A classe varem fer un debat on la majoria de la gent va opinar que si en aquella escola era obligat portar uniforme, era just que als mestres se'ls apliqués també aquesta norma. A mi vist des d'aquest punt de vista també em sembla just, però des de la meva manera de pensar el fet de que els alumnes portin uniforme i els mestres tinguin que anar tant arreglats a ensenyar o aprendre, em sembla una tonteria. Cada nen, nena, professor, professora ha d'anar com vulgui (sempre dins d'uns límits, clar està), i si hi ha un noi que li agrada portar un pírcing que el porti, i si a una mestra li agrada una samarreta vermella està en el seu dret a portar-la. Aquestes coses no influeixen en les ganes que cada un li fiqui en aprendre o en ensenyar bé.
-La segona notícia la varen fer dos companyes, la Sílvia i la Marta, i tracta d'una nena de dotze anys que ha sigut expulsada d'una escola laica de França per portar el vel islàmic i no volguer-se'l treure. El fet és que en aquella escola hi ha una norma de fa quinze anys que prohibeix als alumnes a portar qualsevol cosa al cap (ni gorres, ni mocadors...) i no fa cap excepció per ella, els pares de la qual no cedeixen.
A classe vem parlar d'aquest tema i vem veure just que no es fes una excepció per a aquella nena, perquè aleshores altres nens es queixarien. També varem parlar de que la gent de fora ha d'adaptar-se a la nostra cultura. Jo penso que l'escola que l'ha fet fora no ha actuat justament, perquè és una nena i no s'ha de permetre que es quedi sense anar a l'escola per algo així. Potser haurien d'haver parlat més amb els pares o amb ella mateixa i trobar una altre solució.
Etiquetes de comentaris:
actualitat educativa,
apunts de classe,
seminari,
treball de classe
dijous, 8 d’octubre del 2009
La "gorda y el "llorica" de la classe
Dimecres 7 d'octubre, a la classe de seminari dues companyes varen portar aquesta notícia per a comentar. La varen portar extreta de dos fonts, però els fets que descrivien no variaven gaire.
Tracta sobre una professora d'alumnes de 9 i 10 anys, a Tarragona, als que tirava estotjos per que callessin, insultava (a una nena que tenia problemes de tiroides li deia la "gorda", a un altre al qual va estirar de les orelles fins a fer-lo plorar l'anomenava el "llorica"), a altres els hi picava al cap, i fins i tot a una nena la va aranyar i pessigar fins deixar-li el braç ple d'hematomes.
Tot això durant més de cinc mesos, que va ser quan els pares van decidir posar-hi fi.
La professora, Mar Ortiz, assegurava que ella era la víctima, i que li feien bullying els alumnes. Malgrat tot el tribunal que la jutjava va creure als infants els quals des de feia temps no volien anar a l'escola, s'anaven a dormir i es llevaven temorosos, i fins i tot alguna vegada s'havien marxat de classe per demanar-li al professor que no volien estar més amb aquella docent. Es va considerar que nens d'aquesta edat no sostenen tant de temps una mentida tots junts, a més eren nens que fin aleshores havien tingut una vida escolar normal, sense problemes d'aquest tipus.
El més important d'aquesta notícia és el fet que els pares i els demés docents hagin permès que aquest maltractament als alumnes de la professora Ortiz s'hagi prolongat tant. Per la seva part els pares haurien de creure més als seus fills i observar-los més, ja que els seus comportaments envers l'escola havien canviat radicalment, i a més, tots coincidien sempre amb les versions dels fets.
Per una altre banda el director potser hauria d'haver actuat en veure aquests alumnes que marxaven de la classe de la professora per dir-li que no volien estar amb ella.
I per acabar el que opino que es pitjor de tot és que aquesta professora, després de tot el que ha fet amb els seus alumnes i després d'haver dit "lo último que me esperaba es que me abrieran un expediente por hacer bien mi trabajo" pugui tornar a impartir classes en aquell mateix centre o en un altre.
És totalment insostenible que una persona així torni a treballar sense que li hagin fet, com a mínim, un reconeixement psicològic i un seguiment temporal a l'inici de les primeres classes, que, per cert, aquest any ja deu estar donant.
Tracta sobre una professora d'alumnes de 9 i 10 anys, a Tarragona, als que tirava estotjos per que callessin, insultava (a una nena que tenia problemes de tiroides li deia la "gorda", a un altre al qual va estirar de les orelles fins a fer-lo plorar l'anomenava el "llorica"), a altres els hi picava al cap, i fins i tot a una nena la va aranyar i pessigar fins deixar-li el braç ple d'hematomes.
Tot això durant més de cinc mesos, que va ser quan els pares van decidir posar-hi fi.
La professora, Mar Ortiz, assegurava que ella era la víctima, i que li feien bullying els alumnes. Malgrat tot el tribunal que la jutjava va creure als infants els quals des de feia temps no volien anar a l'escola, s'anaven a dormir i es llevaven temorosos, i fins i tot alguna vegada s'havien marxat de classe per demanar-li al professor que no volien estar més amb aquella docent. Es va considerar que nens d'aquesta edat no sostenen tant de temps una mentida tots junts, a més eren nens que fin aleshores havien tingut una vida escolar normal, sense problemes d'aquest tipus.
El més important d'aquesta notícia és el fet que els pares i els demés docents hagin permès que aquest maltractament als alumnes de la professora Ortiz s'hagi prolongat tant. Per la seva part els pares haurien de creure més als seus fills i observar-los més, ja que els seus comportaments envers l'escola havien canviat radicalment, i a més, tots coincidien sempre amb les versions dels fets.
Per una altre banda el director potser hauria d'haver actuat en veure aquests alumnes que marxaven de la classe de la professora per dir-li que no volien estar amb ella.
I per acabar el que opino que es pitjor de tot és que aquesta professora, després de tot el que ha fet amb els seus alumnes i després d'haver dit "lo último que me esperaba es que me abrieran un expediente por hacer bien mi trabajo" pugui tornar a impartir classes en aquell mateix centre o en un altre.
És totalment insostenible que una persona així torni a treballar sense que li hagin fet, com a mínim, un reconeixement psicològic i un seguiment temporal a l'inici de les primeres classes, que, per cert, aquest any ja deu estar donant.
Etiquetes de comentaris:
actualitat educativa,
seminari
Subscriure's a:
Missatges (Atom)