Escultura sonora

Durant aquestes últimes setmanes tant a classe de plàstica com a la de música hem estat fent per grups una escultura sonora.

El meu grup estava format part per la Beatriz González, la Núria Comajoan, l'Ariadna Soriano i jo, i vem decidir fer un arrastrador format per boles de diferents tamanys i colors units entre si per una beta de color vermell. Cada bola té un soroll, fins i tot hi han algunes que són silenci (per que no fan soroll).

Estan fetes de diferents materials, les més petites són ous kinders, les més grans globos forrats amb paper marxé, i les altres són recipients de xiclets, ampolles de suc, etc. Tots aquests objectes els varem forrar amb paper de seda i els vam omplir amb llavors, caniques, arròs, txapes de llauna, galets, etc.

Finalment varem titular la nostra escultura el meu univers colorista.

Realment ha sigut un treball molt interessant, que ens ha permès experimentar amb molts materials diferents. A més estem molt orgulloses del resultat, ja que ha quedat una escultura que visualment és molt maca ja que té molts colors i formes, i que té una sonoritat rica, ja que té molts tipus de sons diferents, ja que alguns són metàlics, d'altres més opacs, uns més forts, d'altres més fluixos, etc.

Cançó animada

Aquest és un exemple de cançó animada per a infants. A Internet s'hi poden trobar moltes, i és bo treballar amb elles perquè aixi fem vivenciar en els nens una altre manera d'escltar cançons, que no són ni cantades per una persona davant seu, ni escoltades d'un radiocaset.

Auditori

Avui divendres, hem anat a l'auditori de Barcelona. Aquesta activitat constava de tres parts, la primera era una visita al Museu de la Música, la segona era un concert (que realment el que hem vist nosaltres és un assaig) per a nens i nenes de dos anys, i finalment una conferència del Servei Educatiu.

Realment la visita al museu ha sigut massa curta, perquè hem tingut problemes de temps. Però el poc que hem vist a mi m'ha semblat interessant, ja que hi han molts instruments, de tot el món i de totes les èpoques. Per això crec que als nens els hi agradaria, encara que amb ells no es veuria tot, perquè segons quins semblen una mica fantàstics, amb aquelles formes estrambòtiques i els colors que tenien.
Al Museu de la Música hi ha una oferta educativa que jo trobo que està molt bé, ja que permeten que nens i nenes de dos anys toquin i vegin de molt aprop instruments que potser d'una altre manera no veurien ni tocarien.

Per una altre banda el concert, que es deia Corda i Descorda, a mi m'ha encantat. Jo crec que els nens veient i escoltant un concert així ho gaudeixen realment.
A més penso que està molt bé fer-lis viure la música d'una manera diferent a com l'acostumen a viure, és importar acostar la música als infants, que sentin que es toca per ells.
A més ha sigut un concert molt amè i dinàmic, els músics no eren seriosos com els que toquen en les orquestres sinó que es ficaven en el paper dels nens molts cops i feien bromes, es disfressaven, s'amagaven...
Això és el que m'ha sobtat més, realment. Que els músics fessin bromes i utilitzessin petits elements per disfressar-se.
A més el concert no era curt, però no s'ha fet gens llarg ni pesat. Tocaven música de tot tipus, alegre, per anar a dormir, per a ballar, etc. I tots els músics estaven fent alguna cosa tota l'estona.

Per acabar ens han fet una conferència, on ens han explicat l'oferta educativa que hi ha al centre, com va sorgir tot això dels concerts per a infants, que els fan ells mateixos, etc.