Power Point

Apunts gestió de la informació i TIC

Per a fer una presentació amb Power Point s'ha de tenir en compte que aquest no és un suport del discurs per a qui fa l'exposició, sinó per als demés. És a dir no hem d'escriure tot el que direm perquè d'aquesta manera el power point no aporta res i a més es repeteix, i el que s'ha de fer és que aquest doni més informació i fagi el discurs més amè.
A l'hora de realitzar una presentació amb power point s'ha de tenir en compte el públic al què va dirigit, ja que dependrà d'aquest que hi hagi més part escrita, més dibuixos, etc. També s'ha de tenir en compte el tema que es vol explicar (per a fer-lo d'una manera o d'una altre.)
També s'ha de tenir en compte el suport, és a dir si s'enviarà per correu, si s'imprimirà, si és per un mateix, per a una classe, etc.
Les imatges s'usen per aportar una cosa més que el text no aportava. I s'ha de pensar el color del fons, ja que ha de lligar amb el tema que s'està explicant.
És important que les presentacions tinguin una intenció.

Avui dia el programa que s'utilitza més per a fer presentacions és el Microsoft Power Point, però hi han més programes com l’Impress, que és lliure i gratuït, el servei on-line Google Docs (que no té tants recursos tècnics però permet crear una presentació col·lctivament, xatejar i publicar-es en format web). Finalment també hi ha un servei on-line que permet publicar presentacions fetes en Power Point que és el Slide Share o de Slideboom.

Educació i vida quotidiana

Educació i vida quotidiana és un llibre de l'Eulàlia Bosch que hem llegit per a l'assignatura de seminari.
Tracta de petites històries que li han succeït a la pròpia escriptora o a gent propera a ella que li ha explicat de les quals ella en treu reflexions filosòfiques i pedagògiques. També sobre el pensament dels nens petits, de quan començen a descobrir la vida i el que aquesta comporta.
Cada història o anècdota que explica és un capítol, i cada capítol és una nova reflexió.
És un llibre amè i ràpid de llegir que fa constants referències a altres escriptors, filòsofs, pintors, directors de cinema, etc.

El que Eulàlia Bosch pretén deixar clar en aquest recull d'històries és que als nens se'ls ha d'escoltar, que no se'ls pot ignorar quan fan preguntes que poden ser difícils de respondre o que ens posen en un compromís. Totes aquestes respostes estimulen als nens, són importants per a ells, els hi permeten descobrir el món en el que viuen, a més de fer-nos pensar als demés amb aquelles preguntes que semblen tretes d'un llibre de filosofia.
Perquè com diu l'autora, a ells aquella pregunta s'els oblidarà al cap de poc, però a nosaltres pot ser que ni s'ens oblidi mai.

Tracta temes del dia a dia referent a la educació; l'autoritat a les aules d'infantil (que considera que és massa, i massa imponent), el sistema educatiu; que no tracta aspectes de la vida que serien importants pera als infants però considera que ho és més el fet de saber sumar i escriure (que també són importants). I molts temes més.

Contes

A l'hora d'explicar un conte a infants aquest no s'ha llegir, sinó que s'ha d'explicar. Com gaudeixen més és si hi ha un ampli repertori de gestos, expressions de la cara i es fan diferents veus.
Els contes s'han de conèixer bé per a no equivocar-se ni oblidar-se, s'han de prendre seriosament, tot i així es poden fer variacions i improvisacions, sempre i quan es tinguin clars els elements principals de la història. A més s'ha de tenir en compte que les repeticions ajuden a que els nens es quedin amb la història.
Cal que els nens seguin en una sola fila, és a dir que no quedi cap per darrere d'un altre, i no massa lluny del narrador. És important que no es trenqui mai l'encís d'un nen que està atent fent intervencions per a fer callar a un altre, a vegades hi ha prou amb una mirada o un gest.
Quan s'explica un conte no s'han de fer intervencions i al principi s'ha d'anar lent (per a captar l'atenció dels nens, fent intriga) i progressivament s'ha d'anar més ràpid per que els nens no s'avorreixin i perdin l'interès.
Mai s'ha de cridar, la veu ha de ser tranquil·la i reposada, s'ha d'utilitzar la simpatia, la comprensió i l'expressivitat.

Seminari, contes

última setmana d'octubre

Aquesta setmana a seminari ens han explicat tres contes, la Patri va explicar el del Rumpeltinsky, la Laura Figueras el de L'anaguet lleig, i el divendres la Marta ens va explicar el conte de la Castanyera.
Els tres contes van estar molt bé, cada una va explicar el seu d'una manera diferent, la Patri per exemple feia servir imatges dels personatges que anava ensenyant al llarg de la història, la Laura anava ensenyant els dibuixos del conte, i la Marta ens va donar una castanya a cada un per captar l'atenció i ens va fer seure al terra en rotllana. Per acabar ens va fer dibuixar la castanyera segons com ens la imaginéssim en uns papers que ens va donar ella.

Vem estar parlant de que els contes tradicionals eren bastant "bèsties" pels nens, com per exemple el de l'aneguet llegeix que margina a un ànec pel fet de ser diferent. Aleshores vem arribar a la conclusió de que aquests contes no són dolents si després d'explicar-los es treballen i es deixa clar si allò és bo o dolent, fent que els nens raonin per si mateixos. Per què és important que els contes que els llegim els aportin valors.


Hi han contes infantils que són més actuals que estàn molt bé, i no pel fet que els altres siguin tradicionals ens hem de tancar en ells. Un exemple de contes bons són els de Una mà de contes: http://www.unamadecontes.cat/

Aquí hi ha un d'aquests:

Seminari, notícies

última setmana d'octubre

A seminari aquesta setmana hem treballat dos notícies, titulades "Los profesores no pueden llevar vaqueros" i "Expulsan de un cologio francés a una niña por llevar velo isámico".

-La primera noticia la varem fer una companya (l'Ariadna Soriano) i jo. Parla d'una escola anglesa en la que exigeixen que els mestres vagin ben vestits d'una manera exagerada. És a dir; no pode vestir amb roba que tingui colors cridaners, ni poden anar amb segons quins pentinats, ni amb texans, etc. Sinó que han d'anar ben combinats i amb roba elegant. L'escola ho defensa dient que és com una empresa i que la imatge que han de donar és bona ja que ells son els que la representen, els mestres en canvi s'han queixat molt i han convocat una reunió per que diuen que amb això se'ls questiona la seva capacitat per saber com vestir-se per ensenyar.
A classe varem fer un debat on la majoria de la gent va opinar que si en aquella escola era obligat portar uniforme, era just que als mestres se'ls apliqués també aquesta norma. A mi vist des d'aquest punt de vista també em sembla just, però des de la meva manera de pensar el fet de que els alumnes portin uniforme i els mestres tinguin que anar tant arreglats a ensenyar o aprendre, em sembla una tonteria. Cada nen, nena, professor, professora ha d'anar com vulgui (sempre dins d'uns límits, clar està), i si hi ha un noi que li agrada portar un pírcing que el porti, i si a una mestra li agrada una samarreta vermella està en el seu dret a portar-la. Aquestes coses no influeixen en les ganes que cada un li fiqui en aprendre o en ensenyar bé.

-La segona notícia la varen fer dos companyes, la Sílvia i la Marta, i tracta d'una nena de dotze anys que ha sigut expulsada d'una escola laica de França per portar el vel islàmic i no volguer-se'l treure. El fet és que en aquella escola hi ha una norma de fa quinze anys que prohibeix als alumnes a portar qualsevol cosa al cap (ni gorres, ni mocadors...) i no fa cap excepció per ella, els pares de la qual no cedeixen.
A classe vem parlar d'aquest tema i vem veure just que no es fes una excepció per a aquella nena, perquè aleshores altres nens es queixarien. També varem parlar de que la gent de fora ha d'adaptar-se a la nostra cultura. Jo penso que l'escola que l'ha fet fora no ha actuat justament, perquè és una nena i no s'ha de permetre que es quedi sense anar a l'escola per algo així. Potser haurien d'haver parlat més amb els pares o amb ella mateixa i trobar una altre solució.

Imatge: pràctica al bloc

Per a realitzar aquesta pràctica he utilitzat un programa anomenat Gimp que permet retocar les fotografies, retallar-les, canviar el nombre de píxels, guixar a sobre la imatge, esborrar fragments, i moltes coses més. El Gimp és un editor d'imatges lliure que es pot descarregar fàcilment i és gratuït.

El que he fet es treballar a partir d'una fotografia feta per mi, i he canviat el numero de pixels, he tret un element de la imatge i la he retallat i m'he quedat amb un fragment. (Tot això per separat, en tres processos diferents)

Aquesta és la imatge real:

El que he fet a partir d'aquesta és retallar un fragment i crear-ne una de nova amb aquest. Per a poder fer això s'utilitza l'eina de retall (que té forma de cúter i està en la caixa d'eines) i un cop es clica al damunt, es selecciona la part que es vol extreure. Llavors es fa un clic amb el botó esquerre del ratolí i es guarda la imatge a desar com, es desa i ja es té el fragment seleccionat guardat com una imatge nova.

I aquest és el fragment que he retallat:

Tot seguit d'aquesta imatge n'he tret un element, la cara de la noia que està darrere de l'home de groc.
Per aconseguir-ho he utilitzat la eina de clonado, que té forma de tampó, i he clicat sobre el blanc de la samarreta de l'home del seu darre i llavors he pintat la cara de la noia del blanc de la samarreta. I per que no es veiés tant forçat he utilitzat una eina de emborronado que te forma de mà, que permet difuminar i dissimular els canvis.

I aquest ha sigut el resultat:

L'últim exercici que he fet consistia en reduir el nombre de píxels del conjunt de la imatge.
Per a fer-ho s'ha d'obrir amb el Gimp la imatge original, aleshores cliquem sobre imagen (a la barra d'eines) i li donem a escalar imagen. Un cop fet això apareixerà una finestra on s'ha de canviar el número de píxels d'ample i d'altura. Finalment desem la imatge a guardar como, i ja tenim la imatge reduïda.

I així ha quedat:

Com es pot apreciar quan es redueix el numero de píxels del mapa bits la imatge perd informació i per tant, detalls.

Apunts d'imatges digitals

Una imatge està formada per un mapa de bits, dins del qual es troben els pixels que la componen. Les imatges de mapa de bits són les que es fan amb les cameras de fotos, amb un scanner, etc. També hi han les imatges vectorials, que són aquelles que estan composades per vectors creats a partir de parelles de puntets.

Les imatges són més grans i per tant estan més definides en funció dels megapíxels que té la càmera; quants més hi hagin millor serà la imatge en quant a qualitat i resolució.
El problema és que quants més megapíxels hi han, més pesa una imatge o fotografia, però això no és cap problema perquè hi han programes que permeten reduir el nombre d'aquests (encara que al fer-ho es perd informació).

Les pantalles d'ordinador treballen amb més punts per polsada que les impresores, per tant sempre que imprimim una imatge perdrà part de la informació i es veurà pitjor que en la pantalla de l'ordinador.

Cada punt d'imatge té una informació de color diferent. Per tant l'ordinador ha de treballar amb molts colors, concretament amb 16 milions. I com més colors té una imatge més realista és.


Cal saber que:

1 TB = 1000 GB
1 GM = 1000 MB
1 MB = 1000 KB

Pitar amb aliments

Fa uns dies, a Llenguatge visual i plàstic varem estar experimentant amb pigments i aliments. Els vem barrejar, pintàvem... Va ser un exercici que e va sobtar ja que mai ho havia fet, i mentre ho fèiem es veien les cares dels companys il·lusionats com nens petits. Va ser molt divertit i s'ens va passar l'hora volant.
A continuació deixo fotografies d'algun d'aquests experiments:

carbassa, sucre i aigua

colacao, puré de patata i aigua

aigua, farina, sucre i pigment alimentari rosa

puré de patata, aigua i pigment alimentari blau

Pràctica de so

Fragment del llibre d'Educació i vida quotidiana

"<<Imagina't que tu ets aquí>>, li deia una vegada una àvia a la seva néta de tres anys, situant amb el dit un punt sobre les tovalles. <<Si continuessis caminant sempre endavant arribaries a l'escola.>> <<Caminat per sobre les tovalles?>>, va respondre la nena."


Extret del llibre Educació i vida quotidiana, històries breus de llarga durada. Eulàlia Bosch

Aquesta anècdota del llibre m'ha sobtat perquè és veritat que tenim en compte que els nens petits tenen molta imaginació, però poques vegades ens parem a pensar que el seu sentit de la realitat és molt diferent al nostre. El tenen molt limitat, la seva realitat es limita al que coneixen o al que ja han viscut, per això aquesta nena de tres anys no s'imagina que la seva àvia li està traçant el camí de l'escola sobre unes tovalles, ja que es es el mateix sigui dibuixat en unes tovalles, en un paper o en el propi carrer.

Blocs i Wikis

apunts de la segona setmana d'octubre

El WIKI s'utilitza per a crear i elaborar informació. Es tracta d'una pàgina web on els usuaris poden escriure, editar i esborrar informació des de qualsevol lloc. Els wikis poden ser privats o públics.
De fet, wiki significa ràpid. Els wikis serveixen per a moltes coses i poden tenir moltes finalitats, com per exemple la viquipèdia, que és una enciclopèdia on tothom hi pot participar.
Poden substituir el correu electrònic (per exemple), ja que és més pràctic, més ràpid i s'evita l'acumulació de correus.
D'aquesta manera, la informació està en un sol lloc (i no repartida per correus en la safata d'entrada).
Dins de cada wiki hi ha un historial que permet veure qui ha escrit cada part, quan s'han actualitzat coses, etc. També hi ha una pestanya de discusió, i el notificarme que informa de tots els canvis que es van realitzant a la pàgina per correu.

En aquest vídeo extret del youtube que ens varen posar a classe està molt ben explicat.





BLOCS / WIKIS

Hi han moltes diferències entre un bloc i un wiki; com per exemple que en un bloc les entrades són editades per ordre de dates, en canvi en un wiki els continguts s'estructuren per pàgines, a més aquests estan en constant revisió i actualització.
Les entrades que té un bloc són independents, són com textos autònoms, i fa que unes a les altres es vagin substituint.
Els continguts dels wikis es van enriquit per les constants aportacions dels usuaris (de les quals s'aconsegueix una interacció interna entre els usuaris editors), cosa que no poden fer en un bloc.
Un bloc és cronològic i no té menú, sinó etiquetes, als wikis per un altre costat no s'hi posen comentaris, però són temporals.
El contingut dels blocs és estàtic a més aquest es presenta en forma de pergamí i el contingut dels wikis és dinàmic i es presenta en forma de pàgina.


WIKIS A LES ESCOLES

En les escoles es pot treballar amb wikis perfectament. Per exemple es pot escriure un conte conjunt entre els nens d'una mateixa classe, cada un escriu una part, o entre els nens d'un mateix centre.

Habilitats que ha de dominar un bon comunicador

Un bon comunicador en primer lloc ha de conèixer la matèria de la qual està parlant o parlarà, ja que això li permetrà donar exemples i tenir més informació per aportar. Ha de ser també un bon orador, tenir un to de veu adequat i vocalitzar. El discurs que fagi ha de ser correcte en quant a vocabulari i ha d'evitar les "coletillas".

Pel que fa al llenguatge corporal ha de gesticular no massa però tampoc ha de quedar-se parat sense moure's. Tot es basa en trobar un equilibri. També és important que l'orador tingui contacte visual amb el púbic, per fer-se més proper, i no mirar tota l'estona al terra o al sostre. Ha d'amagar els nervis, ja que ha de transmetre seguretat i confiança per a poder ser creïble.

Una cosa que és necesària és que tingui en compte el tipus de públic al que es dirigeix, ja que aquest ha de condicionar el tipus de discurs.

Un bon orador ha de saber sintetitzar, transmetre la informació més important, i improvitzar (davant de preguntes inesperades, per exemple).
El fet de tenir a disposició un bon suport tècnic ajuda a remarcar o esquematitzar conceptes, encara que s'ha de saber usar, perquè sinó pot distreure al públic.

Blocosfera

Com a treball proposat pel professor de Gestió de la informació, unes companyes de classe (la Ariadna Soriano, la Beatriz González, la Cora Nicolás, la Núria Comajoan i la Leticia Ribas) i jo hem creat una blocosfera.
Per a crear el nostre treball hem creat un bloc a través del qual hem anat fent aportacions cada una amb informacions de notícies, vídeos, imatges, etc. per tal d'augmentar la informació que hi havia.

Aquest bloc tractava de la nutrició infantil, i aquest és el link: http://www.nutricioinfantil.blogspot.com/

Aquest bloc ha sigut creat mitjançant una metodología de treball concreta: primer hem exposat problemes i conseqüències de la mala nutrició (com ho són l'obesitat i la desnutrició) per així mostrar per què és tant important la nutrició i més la infantil. Més tard hem exposat solucions i el que és una bona nutrició com a solució, tot això acompanyat com ja he dit d'imatges, un vídeo i una presentació amb power point, per fer la informació més creïble i fer el bloc més amè i original.

La "gorda y el "llorica" de la classe

Dimecres 7 d'octubre, a la classe de seminari dues companyes varen portar aquesta notícia per a comentar. La varen portar extreta de dos fonts, però els fets que descrivien no variaven gaire.
Tracta sobre una professora d'alumnes de 9 i 10 anys, a Tarragona, als que tirava estotjos per que callessin, insultava (a una nena que tenia problemes de tiroides li deia la "gorda", a un altre al qual va estirar de les orelles fins a fer-lo plorar l'anomenava el "llorica"), a altres els hi picava al cap, i fins i tot a una nena la va aranyar i pessigar fins deixar-li el braç ple d'hematomes.
Tot això durant més de cinc mesos, que va ser quan els pares van decidir posar-hi fi.
La professora, Mar Ortiz, assegurava que ella era la víctima, i que li feien bullying els alumnes. Malgrat tot el tribunal que la jutjava va creure als infants els quals des de feia temps no volien anar a l'escola, s'anaven a dormir i es llevaven temorosos, i fins i tot alguna vegada s'havien marxat de classe per demanar-li al professor que no volien estar més amb aquella docent. Es va considerar que nens d'aquesta edat no sostenen tant de temps una mentida tots junts, a més eren nens que fin aleshores havien tingut una vida escolar normal, sense problemes d'aquest tipus.


El més important d'aquesta notícia és el fet que els pares i els demés docents hagin permès que aquest maltractament als alumnes de la professora Ortiz s'hagi prolongat tant. Per la seva part els pares haurien de creure més als seus fills i observar-los més, ja que els seus comportaments envers l'escola havien canviat radicalment, i a més, tots coincidien sempre amb les versions dels fets.
Per una altre banda el director potser hauria d'haver actuat en veure aquests alumnes que marxaven de la classe de la professora per dir-li que no volien estar amb ella.
I per acabar el que opino que es pitjor de tot és que aquesta professora, després de tot el que ha fet amb els seus alumnes i després d'haver dit "lo último que me esperaba es que me abrieran un expediente por hacer bien mi trabajo" pugui tornar a impartir classes en aquell mateix centre o en un altre.
És totalment insostenible que una persona així torni a treballar sense que li hagin fet, com a mínim, un reconeixement psicològic i un seguiment temporal a l'inici de les primeres classes, que, per cert, aquest any ja deu estar donant.

Apunts bàsics de gestió de la informació

Un BLOC és un espai on es publica per entrades notícies, idees, pensaments, etc. Aquestes entrades queden ordenades cronològicament i són les que formen el bloc.
Una de les característiques dels blocs és que permeten que tothom sigui igual, és a dir tothom pot publicar notícies, idees, comentar-les... En canvi en un diari, per exemple, només hi poden escriure unes certes persones, no tothom.
Dins dels blocs existeixen els bloc rolls, que són enllaços. També té opcions com la d'etiquetar cada entrada (per trobar-la més ràpidament), i el canal RSS.


També hem treballat el FIREFOX, que és un software lliure (que significa que no té cap propietari).
És un navegador d'internet que compta amb una barra de vincles (enllaços) i uns complements; com són el fox tab, diccionaris, mail, maps, etc.

Dins d'Internet és important comptar amb una informació fiable i adecuada, per això cal conèixer pàgines webs i comptar amb més fonts d'informació que no pas el google, per exemple.