Educació i vida quotidiana és un llibre de l'Eulàlia Bosch que hem llegit per a l'assignatura de seminari.
Tracta de petites històries que li han succeït a la pròpia escriptora o a gent propera a ella que li ha explicat de les quals ella en treu reflexions filosòfiques i pedagògiques. També sobre el pensament dels nens petits, de quan començen a descobrir la vida i el que aquesta comporta.
Cada història o anècdota que explica és un capítol, i cada capítol és una nova reflexió.
És un llibre amè i ràpid de llegir que fa constants referències a altres escriptors, filòsofs, pintors, directors de cinema, etc.
El que Eulàlia Bosch pretén deixar clar en aquest recull d'històries és que als nens se'ls ha d'escoltar, que no se'ls pot ignorar quan fan preguntes que poden ser difícils de respondre o que ens posen en un compromís. Totes aquestes respostes estimulen als nens, són importants per a ells, els hi permeten descobrir el món en el que viuen, a més de fer-nos pensar als demés amb aquelles preguntes que semblen tretes d'un llibre de filosofia.
Perquè com diu l'autora, a ells aquella pregunta s'els oblidarà al cap de poc, però a nosaltres pot ser que ni s'ens oblidi mai.
Tracta temes del dia a dia referent a la educació; l'autoritat a les aules d'infantil (que considera que és massa, i massa imponent), el sistema educatiu; que no tracta aspectes de la vida que serien importants pera als infants però considera que ho és més el fet de saber sumar i escriure (que també són importants). I molts temes més.
Tracta de petites històries que li han succeït a la pròpia escriptora o a gent propera a ella que li ha explicat de les quals ella en treu reflexions filosòfiques i pedagògiques. També sobre el pensament dels nens petits, de quan començen a descobrir la vida i el que aquesta comporta.
Cada història o anècdota que explica és un capítol, i cada capítol és una nova reflexió.
És un llibre amè i ràpid de llegir que fa constants referències a altres escriptors, filòsofs, pintors, directors de cinema, etc.
El que Eulàlia Bosch pretén deixar clar en aquest recull d'històries és que als nens se'ls ha d'escoltar, que no se'ls pot ignorar quan fan preguntes que poden ser difícils de respondre o que ens posen en un compromís. Totes aquestes respostes estimulen als nens, són importants per a ells, els hi permeten descobrir el món en el que viuen, a més de fer-nos pensar als demés amb aquelles preguntes que semblen tretes d'un llibre de filosofia.
Perquè com diu l'autora, a ells aquella pregunta s'els oblidarà al cap de poc, però a nosaltres pot ser que ni s'ens oblidi mai.
Tracta temes del dia a dia referent a la educació; l'autoritat a les aules d'infantil (que considera que és massa, i massa imponent), el sistema educatiu; que no tracta aspectes de la vida que serien importants pera als infants però considera que ho és més el fet de saber sumar i escriure (que també són importants). I molts temes més.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada