dijous, 8 d’octubre de 2009

La "gorda y el "llorica" de la classe

Dimecres 7 d'octubre, a la classe de seminari dues companyes varen portar aquesta notícia per a comentar. La varen portar extreta de dos fonts, però els fets que descrivien no variaven gaire.
Tracta sobre una professora d'alumnes de 9 i 10 anys, a Tarragona, als que tirava estotjos per que callessin, insultava (a una nena que tenia problemes de tiroides li deia la "gorda", a un altre al qual va estirar de les orelles fins a fer-lo plorar l'anomenava el "llorica"), a altres els hi picava al cap, i fins i tot a una nena la va aranyar i pessigar fins deixar-li el braç ple d'hematomes.
Tot això durant més de cinc mesos, que va ser quan els pares van decidir posar-hi fi.
La professora, Mar Ortiz, assegurava que ella era la víctima, i que li feien bullying els alumnes. Malgrat tot el tribunal que la jutjava va creure als infants els quals des de feia temps no volien anar a l'escola, s'anaven a dormir i es llevaven temorosos, i fins i tot alguna vegada s'havien marxat de classe per demanar-li al professor que no volien estar més amb aquella docent. Es va considerar que nens d'aquesta edat no sostenen tant de temps una mentida tots junts, a més eren nens que fin aleshores havien tingut una vida escolar normal, sense problemes d'aquest tipus.


El més important d'aquesta notícia és el fet que els pares i els demés docents hagin permès que aquest maltractament als alumnes de la professora Ortiz s'hagi prolongat tant. Per la seva part els pares haurien de creure més als seus fills i observar-los més, ja que els seus comportaments envers l'escola havien canviat radicalment, i a més, tots coincidien sempre amb les versions dels fets.
Per una altre banda el director potser hauria d'haver actuat en veure aquests alumnes que marxaven de la classe de la professora per dir-li que no volien estar amb ella.
I per acabar el que opino que es pitjor de tot és que aquesta professora, després de tot el que ha fet amb els seus alumnes i després d'haver dit "lo último que me esperaba es que me abrieran un expediente por hacer bien mi trabajo" pugui tornar a impartir classes en aquell mateix centre o en un altre.
És totalment insostenible que una persona així torni a treballar sense que li hagin fet, com a mínim, un reconeixement psicològic i un seguiment temporal a l'inici de les primeres classes, que, per cert, aquest any ja deu estar donant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada