A classe de TIC, l'Ariadna i jo varem fer aquest vídeo de la facultat tenint en compte tot el que s'havia explicat prèviament del llenguatge audiovisual.
dissabte, 28 de novembre del 2009
"Famílies"
Aquest matí m''he trobat amb aquesta notícia i m'ha semblat una aberració.
Sebastián Tobarra, en aquest article, classifica les famílies en quatre grups; la primera extravertida i progressista, la segona: introvertida i tradicional, la tercera conflictiva, i la quarta armònica i amb bona convivència.
Per a començar ja em sembla que el fet de classificar les famílies en quatre grups no és gaire coherent, ja que hi ha molts tipus de famílies i relacions, tantes com persones viuen en aquest país.
Més tard en aquest article es diu que les famílies en les quals els pares són progressistes, aquests dediquen menys temps a l'educació dels fills, tot i que ells siguin intel·lectuals amb estudis i bons treballs.
Aquesta idea a part de ser ridícula és absurda. Perquè no tots els pares progresites són empresaris amb carreres universitàries, també hi ha molta gent que ho és i no ha estudiat a la universitat.
El que m'indigna més d'aquesta notícia és que està escrita amb to recelós, de posicionament clar en contra del progressisme.
Es que el fet de ser conservador fa que eduquis millor als teus fills? Es que el progressisme no busca progressar, és a dir millorar, créixer, no és contradiu això amb el que s'exposa en aquest article?
Que té a veure el fet que uns pares estiguin a favor de la eutanàsia, o que estiguin en contra de la pena de mort, amb que dediquin més temps en l'educació dels seus fills?
Està clar que per a una persona conservadora i tradicional, l'educació que uns pares progressistes puguin donar al seus fills la veurà incorrecta, però esque per a uns pares progressites la que donin uns pares tradicionals també estarà malament. Per què educan inculcant diferents valors, però només per això ho han de fer malament? Tant costa respectar a la gent?
Hem d'atacar així a les persones pel simple fet de que tenen una altre ideologia?
Jo crec que pel que és referent a l'educació ens hauríem de centrar més en altres temes com són la societat i el que el govern fa per afavorir una bona educació.
Sebastián Tobarra, en aquest article, classifica les famílies en quatre grups; la primera extravertida i progressista, la segona: introvertida i tradicional, la tercera conflictiva, i la quarta armònica i amb bona convivència.
Per a començar ja em sembla que el fet de classificar les famílies en quatre grups no és gaire coherent, ja que hi ha molts tipus de famílies i relacions, tantes com persones viuen en aquest país.
Més tard en aquest article es diu que les famílies en les quals els pares són progressistes, aquests dediquen menys temps a l'educació dels fills, tot i que ells siguin intel·lectuals amb estudis i bons treballs.
Aquesta idea a part de ser ridícula és absurda. Perquè no tots els pares progresites són empresaris amb carreres universitàries, també hi ha molta gent que ho és i no ha estudiat a la universitat.
El que m'indigna més d'aquesta notícia és que està escrita amb to recelós, de posicionament clar en contra del progressisme.
Es que el fet de ser conservador fa que eduquis millor als teus fills? Es que el progressisme no busca progressar, és a dir millorar, créixer, no és contradiu això amb el que s'exposa en aquest article?
Que té a veure el fet que uns pares estiguin a favor de la eutanàsia, o que estiguin en contra de la pena de mort, amb que dediquin més temps en l'educació dels seus fills?
Està clar que per a una persona conservadora i tradicional, l'educació que uns pares progressistes puguin donar al seus fills la veurà incorrecta, però esque per a uns pares progressites la que donin uns pares tradicionals també estarà malament. Per què educan inculcant diferents valors, però només per això ho han de fer malament? Tant costa respectar a la gent?
Hem d'atacar així a les persones pel simple fet de que tenen una altre ideologia?
Jo crec que pel que és referent a l'educació ens hauríem de centrar més en altres temes com són la societat i el que el govern fa per afavorir una bona educació.
divendres, 27 de novembre del 2009
Treball Territori, el Parc de la Ciutadella
Aquest és el treball que varem exposar aquest dimecres l'Ariadna Soriano i jo
Ciutadella
View more presentations from Lauramoralesg.
Història
Com ja sabeu el parc de la Ciutadella està situat al barri de Ciutat Vella, de Barcelona; Felip V va ser qui va encarregar de construir la Ciutadella després de la Guerra de Successió, per tal de poder controlar Barcelona i Catalunya.
Entre 1869 i 1888, el general Joan Prim la va fer enderrocar, malgrat tot s'han conservat el palau del Governador, la capella i l'arsenal.
L'any 1888, amb motiu de l'Exposició Universal, es va construir el parc als terrenys de l'enderrocada Ciutadella.
Com a coses a destacar, podem dir que és la més gran d'Europa i té forma d'estrella.
Com ja sabeu el parc de la Ciutadella està situat al barri de Ciutat Vella, de Barcelona; Felip V va ser qui va encarregar de construir la Ciutadella després de la Guerra de Successió, per tal de poder controlar Barcelona i Catalunya.
Entre 1869 i 1888, el general Joan Prim la va fer enderrocar, malgrat tot s'han conservat el palau del Governador, la capella i l'arsenal.
L'any 1888, amb motiu de l'Exposició Universal, es va construir el parc als terrenys de l'enderrocada Ciutadella.
Com a coses a destacar, podem dir que és la més gran d'Europa i té forma d'estrella.
Característiques
És un dels parcs més importants i grans que té Barcelona, per aquesta raó diàriament està replet de gent ja sigui infants que juguen, excursions, parelles que passegen, avis amb els seus nets, persones passejant gossos, turistes... és a dir, és un espai amb una gran immensitat de relacions humanes, i així ho vam poder comprovar.
Equipaments
El parc conté des de el Parlament, el museu de geologia i zoologia, un institut, llacs, una cascada, escultures de persones emblemàtiques, zones infantils... però sobretot és important perquè et permet desconectar i relaxar-te... et fa sentir com si estiguessis al mig de la muntanya.
Disposa de deu accessos i té una extensió de 17,42 hectàrees, sense comptar els terrenys que ocupa el Zoo de Barcelona.
Tradicionalment al parc s'organitzen jornades de ballades de sardanes on tothom, té la possibilitat de participar-hi, a demés es celebren diverses festivitats com el dia universal de la infància, per la diada s'organitzen actes, al igual que per la Mercè... També conté una glorieta de música en la qual s'organitzen concerts.
En definitiva, és un parc molt "actiu" i molt influent en la cultura catalana.
*les fotografies no són extretes de cap lloc sinó que les varem fer nosaltres quan varem visitar el parc.
dijous, 26 de novembre del 2009
Seminari
Aquesta setmana a seminari la estem dedicant a la organització i realització del treball que hem de fer de la setmana cultural, que va ser la setmana passada.
Ens hem repartit per grups i cada grup fa el treball del que hem fet cada dia.
Ens hem repartit per grups i cada grup fa el treball del que hem fet cada dia.
"Los niños ingleses tendrá educación sexual en primaria"
Aquesta noticia extreta del País.com, ens la han proposat la Jesica Ortega i l'Arnau Carretero.
Tracta d'una proposta feta per el Govern Britànic, la qual diu que els nens des dels cinc anys fins als onze estudiaran la evolució i aprendran educació sexual a l'escola.
Això es farà ja que es vol aplicar una nova reforma que reduirà les 13 assignatures que tenen ara en sis àrees, i també profunditzarà més en la història britànica.
Malgrat tot hi haurà l'opció de que els pares puguin demanar que no s'imparteixin aquestes classes, encara que els experts creuen que és important començar l'educació sexual amb els nens.
Jo crec que si es comença bé, i es fa a poc a poc, l'educació sexual si que s'hauria de fer amb els nens, però sempre i quan es faci bé. Amb els nens de cinc anys potser tant sols s'hauria de parlar de les diferències entre els nens i les nenes i així anar fent poc a poc.
I amb això de que alguns pares no els hi sembla bé, jo crec que han de canviar de mentalitat per què estem en una societat diferent i més moderna, on els seus fills no creixeran igual que ells pel que fa a aquest tema, ja que hi ha més informació, més llibertat d'expressió, etc.
Tracta d'una proposta feta per el Govern Britànic, la qual diu que els nens des dels cinc anys fins als onze estudiaran la evolució i aprendran educació sexual a l'escola.
Això es farà ja que es vol aplicar una nova reforma que reduirà les 13 assignatures que tenen ara en sis àrees, i també profunditzarà més en la història britànica.
Malgrat tot hi haurà l'opció de que els pares puguin demanar que no s'imparteixin aquestes classes, encara que els experts creuen que és important començar l'educació sexual amb els nens.
Jo crec que si es comença bé, i es fa a poc a poc, l'educació sexual si que s'hauria de fer amb els nens, però sempre i quan es faci bé. Amb els nens de cinc anys potser tant sols s'hauria de parlar de les diferències entre els nens i les nenes i així anar fent poc a poc.
I amb això de que alguns pares no els hi sembla bé, jo crec que han de canviar de mentalitat per què estem en una societat diferent i més moderna, on els seus fills no creixeran igual que ells pel que fa a aquest tema, ja que hi ha més informació, més llibertat d'expressió, etc.
dimecres, 25 de novembre del 2009
Ombres
Ahir a la tarda, a classe de llenguatge visual i plàstic varem treballar un tema que hem va semblar força interessant: les ombres.
Els nens petits acostumen a tenir por a la foscor per què es formen ombres que fan formes i això els espanta. Per tant a l'escola es poden treballar les ombres d'es d'un punt de vista plàstic i divertit, que fa que les vegin diferent.
Es poden fer exercicis com resseguir les ombres que hi han al terra, o fer retrats amb les siluetes dels companys (de les ombres projectades a la paret), etc.
Nosaltres a classe varem fer un exercici que consistia en projectar una imatge, la nostra era del pintor Mucha, i repassar les línies que projectava. I aquest va ser el resultat:
Els nens petits acostumen a tenir por a la foscor per què es formen ombres que fan formes i això els espanta. Per tant a l'escola es poden treballar les ombres d'es d'un punt de vista plàstic i divertit, que fa que les vegin diferent.
Es poden fer exercicis com resseguir les ombres que hi han al terra, o fer retrats amb les siluetes dels companys (de les ombres projectades a la paret), etc.
Nosaltres a classe varem fer un exercici que consistia en projectar una imatge, la nostra era del pintor Mucha, i repassar les línies que projectava. I aquest va ser el resultat:
dimarts, 24 de novembre del 2009
Setmana Cultural
setmana cultural
View more presentations or Upload your own.
Aquest és un recull del que varem fer a la Setmana Cultural cada dia, on hi ha el que ens va aportar com a futurs mestres d'educació infantil, amb imatges de les activitats, etc.
Aquesta presentació la varem fer entre tots els que anem a seminari amb la Loles, cada un es va ocupar d'una part, i la Mireia Palomo es va encarregar de juntar-les totes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
